Any Josep Irla

Jordi Gaitx Moltó (Sant Feliu de Guíxols, 1972): és historiador i arxiver, especialista en la història social i política de la Catalunya contemporània, amb una trajectòria de recerca centrada en el republicanisme, el catalanisme polític, la Guerra Civil i l’exili.

És llicenciat en Història, graduat superior en Arxivística i Gestió de Documents i té el Diploma d’Especialització en Administració Electrònica i Govern Obert. Dirigeix l’Arxiu Municipal de Palafrugell i és membre del Consell Científic i Pedagògic del Museu Memorial de l’Exili, així com del grup de recerca Història, Memòria i Identitats de la Universitat de Girona, de la n’havia estat professor associat.

És autor i curador de diverses obres de referència sobre la República, la Guerra Civil i l’exili, entre les quals destaquen Itineraris de la retirada de 1939, Josep Irla i Bosch. Memòries d’un president a l’exili, L’exili del Baix Empordà al 1939, així com Memòria de la República i la Guerra Civil. El testimoni de Lluís Ros i Medir (1932-1938), entre d’altres. Ha coordinat el volum territorial del Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) per a les comarques gironines i ha publicat prop de 120 articles i treballs de divulgació i recerca.

Ha estat professor associat d’Història a la Universitat de Girona i docent d’ensenyament secundari. La seva trajectòria combina la recerca històrica, la gestió del patrimoni documental i la difusió pública de la memòria democràtica.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va encapçalar, dimarts 10 de març, l’acte inaugural de l’Any Irla, una commemoració que recorda els 150 anys del naixement de Josep Irla (1876–1958), 124è president de la Generalitat de Catalunya a l’exili.

L’acte va tenir lloc a les 18 hores al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Es va iniciar amb una glossa de la figura d’Irla, a càrrec de la historiadora Mercè Morales. Seguidament, van prendre la paraula el president d’ERC, Oriol Junqueras i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i es va procedir a la lectura de la carta que Irla va adreçar als diputats del Parlament el 20 de novembre de 1940, recuperant així un fragment rellevant de la seva trajectòria institucional i del context de l’exili. Per últim, el president Illa va pronunciar el parlament de cloenda.

També van assistir a la commemoració el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, al capdavant de les polítiques de memòria democràtica; el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló.

L’acte inaugural de l’Any Irla representa un reconeixement institucional a la trajectòria i el llegat de Josep Irla, alhora que subratlla el compromís de la Generalitat amb la preservació de la memòria democràtica de Catalunya. L’efemèride s’emmarca dins del programa d’actes i commemoracions que l’Executiu impulsa enguany per reivindicar figures i esdeveniments clau de la història de Catalunya.

El 8 d'abril de 2026, a les 11.30 h, va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona la roda de premsa de presentació pública de la programació de l'Any Josep Irla.

Organitzada pel Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Josep Irla, la presentació va donar a conèixer el conjunt d'activitats acadèmiques, institucionals i divulgatives que integren la commemoració. El programa, desplegat arreu del territori, té per objectiu difondre la figura, la trajectòria política i el llegat institucional de Josep Irla, així com apropar la seva aportació a la història contemporània de Catalunya.

El 14 d'abril de 2026, a les 17 h, va tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols l'acte anual de commemoració de la proclamació de la Segona República, dedicat enguany a Josep Irla i Francesc Campà.

Organitzat per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Josep Irla, l'acte va combinar l'homenatge institucional amb la donació a la Fundació Josep Irla de la maqueta original de l'escultura dedicada al president Irla, obra de l'artista Mercè Riba. La jornada es va iniciar a la plaça Miquel Murlà amb l'acte commemoratiu i va continuar a la Casa Irla amb la formalització de la donació d'aquesta peça, de la qual l'any 2006 se'n va instal·lar una versió en bronze a la plaça Josep Irla i Bosch de Girona. L'acte va comptar amb la participació de representants institucionals, de la Fundació Josep Irla i de l'autora de l'escultura.

Dimecres, 6 de maig de 2026, a les 10 h, va tenir lloc a l’Auditori Josep Irla (Girona) la conferència “Irla, República i País”, a càrrec de l’historiador Jordi Gaitx i Moltó, comissari de l’Any Josep Irla.

La conferència  va oferir una aproximació a la figura del president al voltant de la seva biografia. Partint de l’etapa com a president de la Generalitat, el discurs va retrocedir fins als seus orígens baixempordanesos i la seva trajectòria política, des de l’àmbit local fins a institucions com la Mancomunitat de Catalunya.

S’hi van abordar la seva formació ideològica republicana, federal i catalanista, així com el seu compromís amb les polítiques socials, la modernització institucional i la vigència del seu llegat.

El 20 de maig de 2026 , entre les 17 i les 20 h, va tenir lloc, a l’Ateneu Barcelonès, una jornada amb la participació de les historiadores i historiadors Josep Maria Roig Rosich,  Mercè Morales Montoya, Maximiliano Fuentes Codera, Gemma Domènech i Casadevall i Jordi Gaitx i Moltó com a moderador.

Organitzada pel Memorial Democràtic, la jornada va versar al voltant de la figura de Josep Irla i del context del republicanisme català del segle XX, amb una mirada plural sobre les institucions, l’exili i les trajectòries polítiques de les figures polítiques i culturals més rellevants.

• Josep Maria Roig Rosich: “Dels orígens al govern: la construcció política de Josep Irla”.
• Mercè Morales: “Governar des de l’exili: institucions, estratègies i límits en la presidència d’Irla”.
• Maximiliano Fuentes: “Les cultures polítiques del republicanisme català”.
• Gemma Domènech: “Jordi Tell i el republicanisme català a l’exili: trajectòries, tensions i continuïtats”

El 15 de juliol de 2026, a les 19 h, va tenir lloc, al claustre del Museu d’Història de Girona, una conferència a càrrec de l’historiador Josep Maymí que es va centrar en la figura de Josep Irla i el paper que va tenir en la resistència democràtica davant el feixisme.

Organitzada pel Memorial Democràtic amb la col·laboració del Museu d’Història de Girona, la sessió va abordar el compromís polític d’Irla en el context de la lluita antifranquista, amb una mirada que s’inscriu també en la commemoració dels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil, un conflicte que va truncar de manera decisiva el projecte republicà i catalanista.

El 21 d’agost de 2026, de 16 a 17.30 h, tindrà lloc a Prada la «Lliçó Víctor Torres» de la Universitat Catalana d’Estiu, dedicada enguany a Josep Irla.

La ponència, a càrrec de Mercè Morales, portarà per títol «Una “Transició” frustrada (1945-1948)» i se centrarà en la xarxa de relacions d’Irla, les reunions del Govern al París de postguerra, l’acció de govern i les relacions diplomàtiques. L’activitat, acollida per la Universitat Catalana d’Estiu amb la participació de la Fundació Josep Irla, abordarà especialment la trajectòria d’Irla durant l’exili.

A partir de setembre de 2026, l’exposició itinerant «Josep Irla i Bosch. President de la Generalitat de Catalunya a l’exili» recorrerà diverses poblacions de Catalunya.

La mostra, impulsada pel Memorial Democràtic i la Fundació Josep Irla amb la participació de diverses institucions arxivístiques, presentarà la trajectòria política, institucional i d’exili de Josep Irla. L’exposició es podrà acollir en diferents espais, amb l’objectiu d’apropar la figura d’Irla a públics diversos.

A partir de setembre de 2026 es posarà en línia un portal de recursos digitals sobre Josep Irla, que reunirà continguts divulgatius, documentació històrica, una exposició virtual i recursos educatius.

Impulsat per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, el portal comptarà amb la participació d’investigadors i d’arxius diversos. Els continguts s’aniran completant al llarg de la commemoració i estaran adreçats al públic adult general i als estudiants.

El 4 de setembre de 2026 tindrà lloc a París un acte institucional dedicat a Josep Irla i a la continuïtat institucional de la Generalitat a l’exili.

L’acte, amb la participació de representants institucionals i de la comunitat catalana a l’exterior, inclourà una ofrena floral, parlaments i música. La jornada comptarà també amb la conferència de Laia Arañó «Josep Irla et la Generalitat en exil : gouverner depuis la France (1945-1948)», que donarà a conèixer la figura de Josep Irla i la seva acció de govern durant l’exili.

L’11 de setembre de 2026 tindrà lloc al cementiri de Sant Feliu de Guíxols l’acte commemoratiu de la Diada Nacional, que inclourà un homenatge i un acte de record específic a Josep Irla, per part de representants institucionals.

El 12 de setembre de 2026, a les 18 h, tindrà lloc a Sant Feliu de Guíxols un itinerari urbà pels espais vinculats a la trajectòria vital i política de Josep Irla.

L’activitat, organitzada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, consistirà en una ruta guiada que permetrà resseguir l’empremta d’Irla al seu municipi de naixement i de creixement vital i polític. L’itinerari ha estat preparat per Quim Collell.

El 19 de setembre de 2026 tindrà lloc a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols la conferència «Irla, República i País», a càrrec de Jordi Gaitx, comissari de l’Any Josep Irla.

La conferència oferirà una visió de conjunt de la trajectòria política i institucional de Josep Irla, amb especial atenció al seu paper en el republicanisme català i en la continuïtat institucional de la Generalitat a l’exili. L’activitat reprendrà i adaptarà la conferència inaugural presentada a Girona, amb la voluntat de reforçar la difusió de la figura d’Irla al seu municipi d’origen.

L’1 d’octubre de 2026 tindrà lloc al Palau del Parlament de Catalunya un dels actes institucionals de l’Any Josep Irla, en homenatge a qui va exercir la presidència del Parlament en un moment especialment greu per al país, a les acaballes del conflicte bèl·lic.

Organitzat pel Parlament de Catalunya, el Departament de la Presidència, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i el Memorial Democràtic, l’acte comptarà amb la participació de la Presidència del Parlament, diputats i representants institucionals. La commemoració coincidirà amb el 88è aniversari de la presa de possessió de Josep Irla com a president del Parlament.

El 6 d’octubre de 2026 tindrà lloc a La Bisbal d’Empordà una conferència sobre la relació entre Josep Irla i Emili Vigo, a càrrec de l’historiador Francesc Montero.

L’activitat, plantejada al Teatre Mundial, analitzarà les connexions polítiques i personals entre Irla i el bisbalenc Emili Vigo, periodista i director de La Humanitat, en el context del republicanisme català. La conferència s’inscriu en la línia de posar en valor figures clau del republicanisme i el catalanisme, en aquest cas durant el període de la Generalitat a l’exili.

El 16 d’octubre de 2026 tindrà lloc a Poblet una conferència dedicada a la relació entre Josep Irla i Josep Tarradellas, a càrrec de l’historiador Joan Esculies.

L’activitat, acollida per l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, proposarà una aproximació comparativa a les trajectòries d’Irla i Tarradellas, amb especial atenció al republicanisme catalanista, les institucions, la Guerra Civil i l’exili. La conferència es farà a l’espai on es conserva el fons documental de Josep Tarradellas i permetrà abordar aquestes trajectòries a partir de fonts com la correspondència i les memòries.

El 21 d’octubre de 2026 tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, al Vendrell, una activitat del cicle «Irla i el republicanisme a Catalunya», centrada en la relació de Josep Irla amb dirigents republicans del Penedès.

La sessió, a càrrec de Pau Vinyes, aprofundirà en figures i vincles concrets del republicanisme penedesenc i inclourà una aproximació comparativa amb l’intel·lectual Jaume Carner. El cicle vol posar en relleu la implantació territorial del catalanisme popular i el republicanisme durant els anys trenta del segle XX i oferir una lectura descentralitzada de la trajectòria política de Josep Irla i del seu entorn relacional.

El 22 d’octubre de 2026, a les 18 h, tindrà lloc a la sala d’actes del Conselh Generau d’Aran una activitat del cicle territorial «Irla i el republicanisme a Catalunya».

La sessió, a càrrec de l’historiadora Antonieta Jarne, analitzarà la relació de Josep Irla amb dirigents republicans vinculats a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, amb especial atenció a Josep M. Espanya. L’activitat permetrà reconstruir les xarxes polítiques i ideològiques del republicanisme en aquest àmbit territorial i posar en relleu la seva implantació i especificitats. El cicle parteix d’una perspectiva descentralitzada que vol evidenciar la diversitat geogràfica del catalanisme republicà durant els anys trenta del segle XX i ampliar el coneixement sobre les relacions polítiques de Josep Irla.

L’11 de novembre de 2026, a les 19 h, tindrà lloc a Lleida una nova activitat del cicle «Irla i el republicanisme a Catalunya», a càrrec de l’investigador Manel López Esteve.

La conferència se centrarà en la relació de Josep Irla amb dirigents republicans vinculats a la vegueria de Lleida, amb especial atenció a Humbert Torres i Víctor Torres. L’activitat permetrà aprofundir en les xarxes de relació i en la implantació del republicanisme al territori lleidatà durant els anys trenta del segle XX.

El 14 de novembre de 2026 tindrà lloc a Ceret una jornada dedicada a Josep Irla i als seus vincles amb la Catalunya Nord. A les 11 h tindrà lloc una conferència sobre la relació d’Irla amb Ceret, a càrrec del comissari de l’Any Josep Irla, i a les 17 h se celebrarà un concert d’homenatge a la Sala La Unió Ceretana.

La conferència abordarà la relació de Josep Irla amb Ceret, on va residir durant els primers anys de l’exili i on va romandre el seu germà. A la tarda, el concert reunirà la Cobla-orquestra La Principal de la Bisbal i la Cobla Sol de Banyuls de la Marenda, que interpretaran un repertori vinculat a l’època, amb una o dues peces conjuntes com a element simbòlic d’agermanament. La jornada vol posar en valor els vincles culturals i històrics entre la Catalunya Sud i la Catalunya Nord i evocar el context de l’exili republicà.

El 17 de novembre de 2026, a les 18 h, tindrà lloc a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols una sessió del Club de memòria històrica dedicada a Josep Irla.

La sessió se centrarà en la lectura i el debat de Memòries d’un president a l’exili, de Josep Irla i Bosch, en edició a cura de Jordi Gaitx Moltó i amb pròleg de Josep Maria Roig Rosich. L’activitat combinarà la lectura compartida amb la reflexió col·lectiva sobre la figura d’Irla i el context de l’exili republicà.

El 3 de desembre de 2026 tindrà lloc al Centre Cultural El Casino de l’Ajuntament de Manresa una nova activitat del cicle «Irla i el republicanisme a Catalunya», a càrrec de l’historiador Joan Esculies.

La conferència se centrarà en la implantació i les xarxes del republicanisme a la Catalunya Central i abordarà la figura de Josep Irla en relació amb el context polític i social del territori. La sessió prestarà especial atenció a les dinàmiques locals i als vincles amb altres dirigents republicans, en especial amb Joan Selves, alcalde de Manresa i diputat al Parlament de Catalunya.

El 9 de desembre de 2026, a les 11.30 h, tindrà lloc a l’Auditori Josep Irla de la Delegació de la Generalitat a Girona l’acte de Nadal de la Delegació, amb un programa musical i literari centrat en L’Oratori El Pessebre, amb música de Pau Casals i lletra de Joan Alavedra.

L’activitat comptarà amb la participació del quartet Nexus Artium i la soprano Laia Frigolé, amb l’assessorament de Joaquim Rabaseda. L’acte combinarà la celebració institucional amb la divulgació cultural i es planteja en format de concert.

El 14 de desembre de 2026 tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa una nova activitat del cicle «Irla i el republicanisme a Catalunya», a càrrec de l’historiador Josep Sancho.

La conferència analitzarà la relació de Josep Irla amb dirigents republicans vinculats a les Terres de l’Ebre, amb especial atenció a Marcel·lí Domingo i Artur Bladé. La sessió permetrà aprofundir en les xarxes polítiques i ideològiques del republicanisme al territori durant els anys trenta del segle XX i posar en relleu la seva implantació i especificitats.

A inicis de 2027 la Fundació Irla publicarà, amb el suport del Memorial Democràtic, un volum de síntesi biogràfica i documental sobre Josep Irla.

La publicació proposa una nova mirada biogràfica que actualitzi les existents i contribueixi a renovar el coneixement sobre la trajectòria del president Josep Irla. El projecte compta amb la participació del Departament de la Presidència, la Fundació Josep Irla, i té Joan Esculies com a autor principal.

El gener de 2027, l’Arxiu Nacional de Catalunya acollirà a Sant Cugat del Vallès l’exposició itinerant produïda pel Memorial Democràtic sobre Josep Irla.

Amb motiu de l’exposició, s’hi incorporaran documents i fotografies conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre Josep Irla, seleccionats i comentats per Francesc Vilanova. El programa inclourà també una conferència a càrrec seu, en les dates en què estigui programada l’exposició.

El gener de 2027 tindrà lloc a Sant Feliu de Guíxols una conferència sobre els orígens polítics de Josep Irla, amb especial atenció a la seva trajectòria inicial com a regidor i alcalde del municipi. La conferència anirà a càrrec de l’historiador local Dani Pedrero.

L’activitat aprofundirà en la dimensió local i formativa del pensament i l’acció política d’Irla i posarà en relleu el seu arrelament institucional i social a Sant Feliu de Guíxols. La recerca que sustenta la conferència es basa en l’anàlisi sistemàtica de les actes municipals i la premsa històrica del període en què Irla va exercir responsabilitats públiques, amb l’objectiu d’aportar una mirada renovada i documentada sobre una etapa encara poc estudiada.

El 6 de febrer de 2027 tindrà lloc al Voló l’acte institucional de cloenda de l’Any Josep Irla, en el marc de la Diada Nacional de l’Exili.

L’acte, coorganitzat pel Museu Memorial de l’Exili, es proposa com un homenatge a Josep Irla, figura destacada de l’exili republicà català, que va fer estada al Voló com a primera parada del seu exili en terres franceses.

A partir del febrer de 2027 es publicarà el volum del Memorial Democràtic que recollirà les aportacions científiques produïdes al llarg de l’Any Josep Irla.

La publicació reunirà conferències i textos científics elaborats per investigadors especialitzats que hagin participat en la commemoració i oferirà una visió de conjunt de les aportacions historiogràfiques generades al voltant de la figura d’Irla. Com a avançament del volum, es publicarà un article a la Revista de Girona sobre els avenços historiogràfics en el coneixement de Josep Irla que hagin estat fruit de l’Any Josep Irla.