.svg)
Memorial Democràtic
Memorial Democràtic
“La recuperació de la memòria de l’exili republicà i la massacre d'Orador de Glana” amb David Ferrer
Entre aquestes víctimes se n’havien comptabilitzat 19 d’espanyoles. Els seus noms complets, els seus llocs de naixement, els motius de la seva presència en aquell petit poble del Llemosí, eren qüestions que plantejaven preguntes sense resposta.
Us convidem a dialogar amb David Ferrer perquè us expliqui la seva història i com s’ha pogut arribar a conèixer. Seguireu l'experiència vital d'una d'aquestes famílies, comuna a milers d'altres exiliades a França, en el marc de l'inici de la guerra mundial i l'ocupació nazi del país. Coneixerem d'una manera individualitzada com fou el pas pels camps de concentració francesos, la separació familiar, les companyies de treball forçat, l'èxode amb l'invasió alemanya, el efectes del desembarcament de Normandia i, en general, la seva vida quotidiana com a refugiats.
-
Qui és el testimoni?
-
La veu del testimoni
Les víctimes republicanes a Orador de la Glana han restat fins fa ben poc en un punyent anonimat. D’orígens diversos (Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Barberà del Vallès, Barcelona, Badalona, Montcada i Reixac, Vilalba dels Arcs, Alcanyís, Saragossa, Múrcia i Almeria), les seves vides foren preses pels nazis i transformades en cendres, i també se’n va esborrar la memòria.
En un exercici de reconstrucció històrica i biogràfica que partia de la minsa bibliografia que hi havia fins aleshores, i amb un buidatge exhaustiu d’arxius i fonts secundàries, la recerca de David Ferrer ha permès recuperar els noms, els rostres i la identitat perduda d’aquestes víctimes dintre del seu quadre familiar. El centre de la recerca no són les seves morts, sinó les seves vides i identitats, la reivindicació de la seva memòria, que en busca el coneixement per arribar també així al reconeixement. Unes històries de vida, d’altra banda, comunes a milers d’exiliats republicans.
Així, d’alguna manera, es torna la veu a aquells dos homes (José Serrano i Joan Téllez), sis dones (Marina Domènech, Francisca Espinosa, Carme Juanós, Antonia Pardo, María Pardo i Ramona Domínguez) i onze criatures (Emília i Angelina Masachs; Pilar i Paquita Espinosa; Nuria Lorente; Miquel, Harmonia i Llibert Téllez, i Armonía, Áster i Paquito Serrano) que van morir a Orador de la Glana, i a les seves famílies.
David Ferrer Revull va néixer a Sabadell el 1969. El seu pare, que era un nen durant la Guerra Civil, va ser “pioner roig” del POUM. Els seus dos tiets van ser combatents republicans a la Guerra Civil i posteriorment van ser empresonats al camp de concentració de Reus. La seva tieta va morir en un bombardeig alemany a l’Espluga de Francolí.
Llicenciat en Filologia Anglesa, màster de Lingüística Anglesa Aplicada i màster de Formació de Professorat per la UNED, ha treballat a la indústria tèxtil de Sabadell, a escoles d’idiomes i a l’àmbit universitari. Actualment és professor d’anglès en un centre públic d’educació secundària.
És membre de diferents associacions memorístiques locals ‒com ara l’Amical de Mauthausen i l’Amical Neuengamme‒ i també de l’exili ‒com ara l’Ateneo Republicano du Limousin, Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France (FFI), o Mémoire de l’Espagne Républicaine 82 (MER 82), entre d’altres.
La seva recerca sobre els republicans morts a la massacre d’Orador de la Glana, el 10 de juny de 1944, va començar el 2016. Des d’aleshores va poder identificar aquestes víctimes i escriure’n la història, que ha recollit al seu llibre “Recuerda”: Españoles en la masacre de Oradour-sur-Glane (2020) i en articles acadèmics. Aquesta investigació ha permès actualitzar el recompte de víctimes a Orador de la Glana i va tenir un gran ressò, primer a la premsa francesa i després a l’espanyola i la catalana. També se n’han desprès homenatges a les víctimes, com ara les stolpersteine dedicades a les germanes Emília i Angelina Masachs, emplaçades davant del seu darrer domicili a Sabadell, el 2018, o el monument i els jardinets que també els van dedicar a Barberà del Vallès, el 2021.
Ferrer Revull continua la seva tasca de recerca històrica i de reivindicació de la memòria mirant de documentar veus massa poc conegudes; actualment, amb un projecte sobre republicans catalans que van participar a la Resistència Francesa i que no han estat estudiats fins ara.
Durada: 1 hora 30 minuts
Metodologia:
L’activitat s’estructura en una primera part dedicada a la presentació del testimoni i una segona part de diàleg obert entre els estudiants i el conferenciant.
Activitat prèvia:
Per preparar l’activitat us proposem,
- Respondre un qüestionari introductori en Google Forms (se’n facilita una còpia editable perquè l’equip docent pugui adaptar-lo segons les necessitats; per exemple, activant la recollida de respostes o l’avaluació). Enllaç: https://forms.gle/ebrzVJcAWzavUE4g7
- Llegir el fragment de lliure accés del llibre de David Ferrer que descriu el desenvolupament de la massacre que van dur a terme les tropes nazis a Orador de la Glana: Ferrer Revull, D. (2020). “Recuerda”: Españoles en la masacre de Oradour-sur-Glane, pàg. 47-54. Enllaç: memoria.gencat.cat/Orador1
- Visualitzar el documental La víctima 643, d’Elisa Manrique (15 minuts de durada), sobre Ramona Domínguez, víctima oblidada de la massacre d’Orador de la Glana. Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=X61vvOi-vtc
- Ampliar la informació amb un quadre cronològic en forma de taula que segueix l’evolució dels fets històrics de 1936-1944 respecte a la vida d’un infant: Enllaç: memoria.gencat.cat/Orador2
Idioma: Català/Castellà/Anglès/Francès
Lloc on es realitza: A l'aula i en línia
Consultes: educacio.memorialdemocratic@gencat.cat
Data d'actualització:
21.07.2026