Una trentena d’activitats recuperen la memòria de Josep Irla, president a l’exili

El Govern de la Generalitat commemora enguany l’Any Josep Irla. L’objectiu és reivindicar la trajectòria política i institucional del 124è president de la Generalitat de Catalunya a l’exili entre 1940 i 1954.

L’Any Josep Irla es va iniciar amb l’acte institucional inaugural del 10 de març al Palau de la Generalitat, i culminarà amb un acte institucional de cloenda previst per al febrer de 2027, en el marc del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

Al llarg de 2026 i principis de 2027 es desplegarà un programa amb més d’una trentena d’activitats de caràcter institucional, acadèmic i divulgatiu, i amb una presència destacada, com és lògic, a les comarques gironines, estretament vinculades a la trajectòria vital i política de Josep Irla, però també a la resta del país.

Conferència “Josep Irla i la lluita contra el feixisme”

El 15 de juliol de 2026, a les 19 h, tindrà lloc, al claustre del Museu d’Història de Girona, una conferència a càrrec de l’historiador Josep Maymí, Se centrarà en la figura de Josep Irla i el paper que va tenir en la resistència democràtica davant el feixisme.

Organitzada pel Memorial Democràtic amb la col·laboració del Museu d’Història de Girona, la sessió abordarà el compromís polític d’Irla en el context de la lluita antifranquista, amb una mirada que s’inscriu també en la commemoració dels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil, un conflicte que va truncar de manera decisiva el projecte republicà i catalanista.

Jornada “Josep Irla i el republicanisme català del segle XX”

El 20 de maig de 2026 , entre les 17 i les 20 h, tindrà lloc, a l’Ateneu Barcelonès, una jornada amb la participació de les historiadores i historiadors Josep Maria Roig Rosich,  Mercè Morales Montoya, Maximiliano Fuentes Codera, Gemma Domènech i Casadevall i Jordi Gaitx i Moltó com a moderador.

Organitzada pel Memorial Democràtic, la jornada versarà al voltant de la figura de Josep Irla i del context del republicanisme català del segle XX, amb una mirada plural sobre les institucions, l’exili i les trajectòries polítiques de les figures polítiques i culturals més rellevants.

• Josep Maria Roig Rosich: “Dels orígens al govern: la construcció política de Josep Irla”.
• Mercè Morales: “Governar des de l’exili: institucions, estratègies i límits en la presidència d’Irla”.
• Maximiliano Fuentes: “Les cultures polítiques del republicanisme català”.
• Gemma Domènech: “Jordi Tell i el republicanisme català a l’exili: trajectòries, tensions i continuïtats”

Conferència inaugural a la seu de la Generalitat a Girona

Dimecres, 6 de maig de 2026, a les 10 h, tindrà lloc a l’Auditori Josep Irla (Girona) la conferència “Irla, República i País”, a càrrec de l’historiador Jordi Gaitx i Moltó, comissari de l’Any Josep Irla.

La conferència  oferirà una aproximació a la figura del president al voltant de la seva biografia. Partint de l’etapa com a president de la Generalitat, el discurs retrocedirà fins als seus orígens baixempordanesos i la seva trajectòria política, des de l’àmbit local fins a institucions com la Mancomunitat de Catalunya.

S’hi abordaran la seva formació ideològica republicana, federal i catalanista, així com el seu compromís amb les polítiques socials, la modernització institucional i la vigència del seu llegat.

Un programa extens i arrelat al territori

A més de les activitats mencionades, el programa inclou, entre d’altres, una exposició itinerant sobre la seva trajectòria política i d’exili; jornades d’estudi dedicades al republicanisme català del segle XX; un acte institucional al Parlament de Catalunya, que Irla va presidir; conferències sobre el seu pensament i el seu compromís antifeixista; actes de memòria i itineraris urbans a Sant Feliu de Guíxols; lectures públiques de textos a càrrec d’escolars i diverses activitats culturals vinculades a la memòria republicana.

La commemoració incorporarà també una dimensió internacional, amb una actuació a París centrada en la continuïtat institucional a l’exili i un concert a la Catalunya del Nord que evocarà el recorregut vital de Josep Irla en terres d’exili.

Entre les accions de divulgació previstes hi ha la publicació d’un dossier monogràfic a la revista Sàpiens, un club de lectura, un cicle territorial de conferències i l’edició d’una nova publicació acadèmica que actualitzarà el coneixement sobre la seva figura. També destaca el projecte de remuseïtzació de la Casa Irla, amb la renovació del discurs expositiu per fer-lo més accessible i pedagògic.

Difusió i identitat pròpia

El Memorial Democràtic posarà en marxa un portal web específic que centralitzarà l’agenda d’activitats, continguts biogràfics i recursos divulgatius. Paral·lelament, s’ha creat un logotip oficial que identificarà totes les iniciatives de l’Any Josep Irla i en reforçarà la visibilitat pública.

Josep Irla, una figura clau de la resistència democràtica

Josep Irla fou una figura destacada del republicanisme catalanista, especialment a les comarques gironines. Regidor i alcalde de Sant Feliu de Guíxols als inicis del segle XX, diputat provincial i membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, va ser elegit president del Parlament de Catalunya l’any 1938.

Després de l’afusellament del president Lluís Companys, Irla va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili l’any 1940, des d’on va defensar la legalitat institucional, l’autogovern i la llengua i la cultura catalanes fins al relleu amb Josep Tarradellas, l’any 1954.

Malgrat la manca de reconeixement internacional i les dificultats materials, la seva tasca va garantir la continuïtat institucional de la Generalitat durant el franquisme. Avui, Josep Irla és reconegut com un símbol de resistència democràtica i una figura clau per entendre la pervivència de les institucions catalanes a l’exili.