"Joaquim Amat-Piniella, testimoni i memòria de l’horror nazi. Lluita, exili i literatura"

Com tants milers de catalans, Amat-Piniella va haver de canviar els projectes socials i professionals per les armes, en defensa de la República i de Catalunya. Tot el pes del totalitarisme es va abatre sobre aquell jove i el va perseguir des de la seva Manresa natal fins a l’horror del camp de concentració nazi de Mauthausen, a la idíl·lica geografia austríaca.

Però ell almenys va sobreviure quatre anys i mig de vexació i mort. Milions d’infants, d’homes i de dones no van tenir la mateixa «sort». Perquè no se’n perdés la memòria, Amat-Piniella va escriure la novel·la K. L. Reich, un dels grans llibres europeus de la literatura concentracionària.

A través d’Amat-Piniella, els alumnes coneixeran un temps i un país que podia haver estat modern i socialment més just i que la dictadura franquista va convertir en gris i retrògrad. Descobriran, també, a què poden conduir les polítiques totalitàries, tant les passades com les que s’albiren en el present.

Qui era el testimoni?
La veu dels testimonis

Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) va ser un escriptor i activista cultural compromès amb la modernitat i la llibertat. Va començar a escriure a la revista del seu institut i, més tard, en un diari manresà. Tot li interessava: el cinema, el teatre, la música, la política, l’actualitat internacional… L’apassionava el jazz i arribà a fundar una entitat jazzística.

Va viure intensament la República a Manresa, on va ser secretari de l’alcalde republicà Francesc Marcet. Amb l’inici de la Guerra Civil, va deixar els estudis de Dret per anar al front. Perduda la guerra, s’exilià i passà pels camps de refugiats francesos, fins que, amb l’ocupació nazi, fou deportat a Mauthausen. Durant quatre anys i mig, va sobreviure en aquell infern.

Després de l’alliberament, va escriure K. L. Reich, un testimoni colpidor de la barbàrie nazi on va reflectir les seves vivències i les dels seus companys als camps de concentració. L’obra és considerada un clàssic de la literatura universal concentracionària.

A partir del seu retorn a Catalunya el 1946, Amat-Piniella va viure l’exili interior a la dictadura franquista.

L’any 1962 va ser un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen per mantenir viva la memòria de l’holocaust. A més de K. L. Reich, Amat-Piniella és autor d’altres obres literàries on retrata la societat catalana del segle xx.

Amat-Piniella simbolitza la lluita antifeixista i la resistència davant la dictadura. La seva història i la seva obra són essencials per entendre el nostre passat i reflexionar amb els alumnes sobre la memòria històrica.

Joaquim Aloy i Bosch (Manresa, 1956) és llicenciat en Història contemporània. És autor del web «Joaquim Amat-Piniella. Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)»: www.memoria.cat/amat-piniella.

També és creador de www.memoria.cat, actualment portal de l’Associació Memòria i Història de Manresa, entitat de la qual és cofundador i que ha presidit durant 16 anys. A més, ha estat impulsor i coautor dels volums de la Història gràfica de Manresa dedicats a la República i a la Guerra Civil, i autor de diversos treballs, publicacions, documentals i exposicions sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme. Dels seus treballs de recerca, destaca la troballa en un arxiu d’Amsterdam del manuscrit inèdit de Carme Ballester que narra la detenció i l’empresonament del president Lluís Companys.

L’any 2007 va rebre el Premi Bages de Cultura, concedit per Òmnium Cultural, «pel seu treball de recerca, investigació i divulgació de temes relacionats amb la memòria històrica, així com la tasca de recuperació de personalitats i persones anònimes».

salvador_redo

Salvador Redó i Martí (Monistrol de Montserrat, 1958), periodista i graduat en Humanitats, és membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa des del 2018 i, actualment, president de l’entitat. És autor de diferents pàgines web del portal www.memoria.cat dedicades a memòries i a correspondència de la Guerra Civil, i també de la pàgina web que recull 10 entrevistes als darrers supervivents bagencs de la Lleva del Biberó,
www.memoria.cat/llevadelbibero/entrevistes-a-biberons-supervivents-del-bages-any-2019/.

Dels seus treballs de recerca, destaca la troballa d’una fossa comuna al cementiri de Monistrol de Montserrat amb les restes de 34 soldats republicans morts als hospitals militars del monestir de Montserrat: www.memoria.cat/valle-caidos-monistrol/.

Durada: 1 hora 30 minuts

Metodologia:

L’activitat s’estructura en una primera part dedicada a la presentació del testimoni i una segona part de diàleg obert entre estudiants i conferenciants.

Activitat prèvia:

Projecció del documental Borrallons de neu, d’Isaac R. Folgaroles i Tànit Fernández, que es va produir a iniciativa del professorat que porta a terme el projecte pedagògic Manresa-Mauthausen (nascut el 2013) i on alumnes d’instituts de Manresa i de Sant Fruitós de Bages llegeixen i posen en context fragments de la novel·la K. L. Reich als principals espais del camp de concentració de Mauthausen.

L’any 2018, el documental va rebre el Premi Regió7 de Comunicació per a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social de la Catalunya central. El jurat va valorar «la bona factura del treball, protagonitzat per estudiants d’institut, i l’aportació que fa a la cultura de la memòria històrica».

https://www.youtube.com/watch?v=5wfs_gCKvIQ&t=186s