.svg)
Memorial Democràtic
Memorial Democràtic
"La resistència guerrillera contra Franco"
A principis del 1939, quan la Guerra d’Espanya ja es donava per acabada amb el triomf dels feixistes, moltes persones varen anar a l’exili. A França, varen ser tancades en camps de concentració. El 1940, amb la caiguda de França en mans dels nazis, moltes de les persones exiliades es varen enrolar en la Resistència francesa contra els nazis i varen participar activament en la seva derrota (si visitem algunes zones del sud de França, veurem plafons, carrers o petits monuments dedicats als guerrillers espanyols que lluitaren i moriren per la llibertat).
A les acaballes de la Segona Guerra Mundial i un cop derrotats els feixismes a tot Europa, aquesta resistència armada volia continuar la lluita contra l’Espanya feixista de Franco. Així, doncs, a partir del 1944, el PCE (Partit Comunista d’Espanya) i el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) organitzen la resistència armada contra Franco a l’interior d’Espanya, que va esdevenir tot un maldecap per al govern franquista fins a l’any 1952, quan ja, sense suport des de França i sotmesa a una forta repressió per part de la Guàrdia Civil, aquesta guerrilla es va dissoldre i adoptà una nova estratègia de lluita: des de les fàbriques, des de la universitat, des dels barris.
-
Qui eren els testimonis?
-
La veu del testimoni
-
Llibres i còmic
-
Rutes
-
Exposicions
No queden persones que ens puguin donar un testimoni directe de la seva lluita armada, però hem triat dos personatges que ens poden ajudar a entendre el perquè de la resistència contra el feixisme: Francesc Serrat (Cisquet) i Cristina Zalba.
Quan tenia 17 anys, en Cisquet va marxar amb la seva família cap a l’exili a França (1939), on va ser internat en camps de concentració francesos, va lluitar com a guerriller amb les Forces Franceses de l’Interior (era tinent) i va participar en l’alliberament de la ciutat de Foix. Va ser membre de la JSU (Joventut Socialista Unificada) i va participar en l’Operación Reconquista (1944), que tenia com a objectiu intentar alliberar l’Aran amb 4.000 guerrillers i, des d’allà, demanar l’ajut de les democràcies europees per eliminar el feixisme a Espanya. L’operació va fracassar i, a partir d’aquell moment, en Cisquet va passar a formar part dels guerrillers que entraven a Espanya. El febrer del 1946 va ser detingut, empresonat, torturat i assassinat, afusellat al Camp de la Bóta (Barcelona). Tenia 24 anys.
Cristina Zalba va ser una masovera d’Oix que el 1945, arriscant la seva vida i la de la seva família, va salvar la vida a Antoni Figueras, un guerriller antifranquista que havia arribat fins al mas La Sala, on vivia la Cristina, perseguit per la Guardia Civil i ferit d’una cama. La Cristina, òrfena, havia estat adoptada per una família del Ripollès i havia treballat com a filadora a la Colònia Llaudet de Sant Joan de les Abadesses. També havia estat militant de la CNT. És, doncs, un exemple de com milers de dones, de forma anònima i silenciosa, van participar des de la seva vida quotidiana en la lluita per enderrocar Franco i retornar la República. Cristina Zalba va viure a Castellfollit de la Roca, on va morir el 2004.
Qui posarà veu a aquestes persones seran Sònia Sala, Raül Valls i Joan Boada, membres de l’Amical d’Antics Guerrillers, una associació que pretén visibilitzar la lluita armada de moltíssimes persones que varen patir presó i tortura, i fins i tot van morir, assassinades pels botxins feixistes.
Segur que molts de vosaltres sabeu de l’existència dels camps de concentració nazis, o les batalles de la Segona Guerra Mundial, o les accions de la Resistència francesa, o dels partisans italians (Bella ciao), però en canvi no coneixeu, perquè s’ha silenciat, que molts homes i dones de Catalunya i de la resta d’Espanya van participar activament en l’alliberament de pobles i ciutats franceses que estaven en mans dels nazis i que varen emprendre durant anys una lluita contra la dictadura franquista.
Volem explicar que moltes dones varen ser vitals per continuar la lluita guerrillera, fent feines de suport, de vigilància, d’informació i de logística, i que per això varen patir tortures i agressions sexuals, i moltes foren assassinades per les forces repressives franquistes. Volem visibilitzar aquestes dones que sovint queden fora de la història, de la veritat.
- ARASA, Daniel. Años 40: los maquis y el PCE. Argos Vergara, 1984.
- SANCHEZ AGUSTÍ, Ferran. El maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d’Aran a la mort de Caracremada. Pagès editors, 2005.
- SERRA, Josep. Obrint camins de llibertat.. https://maquis.cat/obrintcaminsdellibertat
- Un maqui olotí, VVAA d’Amical Antics Guerrillers de Catalunya i Associació Catalana de Persones Expresses Polítiques del Franquisme.
-
Maquis. La història d’en Cisquet, de Pepe Gálvez i Adrián Bago, Desfiladero Ediciones, 2024: https://desfiladeroediciones.com/producto/maquis-la-historia-den-cisquet/
Es poden fer parts de les tres rutes del maquis referenciades:
- De Prats de Molló fins a Sant Vicenç de Torelló per Vidrà.
- De La Manera a Cantonigròs.
- Ruta dels maquis per Sant Mateu de Bages.
- Geomaquis. La memòria històrica a través de la geocerca. Ruta pels voltants de Sant Iscle de Colltort. https://maquis.cat/geocerca-a-sant-iscle-de-colltort
«Octubre de 1944. Els maquis a l’Aran i al Pallars». S’ha de demanar al Memorial Democràtic.
Durada: 1 hora 30 minuts
Metodologia:
L’activitat s’estructura en una primera part dedicada a la presentació del testimoni i una segona part de diàleg obert entre estudiants i conferenciant.
Activitat prèvia:
És important que l’alumnat hagi utilitzat algun dels materials complementaris que s’adjunten per explicar el tema. El professorat podrà triar l’aspecte que més l’interessi.
- Si volen parlar sobre el paper de les dones en la lluita guerrillera, han de veure el documental 508 dies.
- Si volen saber més coses sobre un jove guerriller i la seva vida, han de llegir el còmic La història d’en Cisquet o visionar el documental Cisquet i el seu germà.
- Si volen aprofundir en com s’organitzaven les rutes guerrilleres de pas entra França i Espanya, haurien de llegir el llibre Obrint camins de llibertat.
Idioma: Català
Lloc on es realitza: A l’aula i en línia
Consultes: educacio.memorialdemocratic@gencat.cat
Data d'actualització:
21.07.2026