“La lluita per l’alliberament sexual a finals del franquisme” amb Paulina Blanco i Lluís Rambla

La intensa repressió que les persones homosexuals i transsexuals patien durant el franquisme limitava els seus drets i les obligava a amagar la seva identitat. Durant la dictadura franquista l’homosexualitat estava prohibida i perseguida legalment a través de la Ley de vagos y maleantes, primer, i per la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, posteriorment. L’homosexualitat i la transsexualitat estaven penades amb multes i, fins i tot, podien comportar l’ingrés a presó o a centres psiquiàtrics, on es practicaven tortures per intentar canviar l’orientació sexual de les persones.

A partir dels anys 70 es va articular un moviment que perseguia modificar aquesta situació des de la clandestinitat i en complicitat amb altres col·lectius que també es mobilitzaven contra el règim. Donem la paraula a diverses persones que van patir la repressió de la dictadura per exercir lliurement la seva sexualitat i que van participar activament en els moviments per l’alliberament sexual durant el darrer franquisme i la transició.

  • Paulina Blanco

  • Lluís Rambla

Paulina Blanco Muñoz neix l’any 1949 a El Torno, un municipi de Càceres. Obté el títol de mestra l’any 1970 i ingressa al cos de mestres l’any 1971 com a mestra d’alfabetització a Càceres. Coneix la seva actual esposa l’any 1972. Es llicencia en Ciències de l’Educació l’any 1983 a la Universitat Complutense de Madrid i després ve a viure a Barcelona.

És una activista destacada del moviment LGTBI i ha exercit un paper fonamental en la defensa dels drets i la visibilitat de les dones lesbianes grans. Blanco ha participat en nombroses accions i esdeveniments com ara jornades, conferències i aparicions als mitjans. La seva tasca com a defensora de la igualtat i la inclusió ha servit d’inspiració per a moltes persones.

Blanco és impulsora i patrona fundadora de la Fundació Enllaç. Aquesta entitat, fundada el 2008, té com a objectiu acollir i atendre el col·lectiu LGTBI en risc d’exclusió social, amb un enfocament especial en la gent gran que ha patit violència i discriminació.

Es defineix com a dona lesbiana cristiana i forma part del Consell Nacional LGBTI de Catalunya i de Consell Municipal LGTBI de Barcelona, estructures en les quals defensa la presència i la participació de les persones grans LGTBI.

Nascut a Terrassa l’any 1947, Lluís Rambla va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Tot i créixer en un ambient conservador, Rambla es va involucrar en corrents antifranquistes des de la seva joventut, i d’aquesta època destaca la seva implicació en el moviment a favor de l’alliberament sexual.

A la dècada dels setanta, va ser membre actiu de la secció vallesana del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), una entitat pionera nascuda l’any 1975 a partir d’una altra que havia rebut el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), la primera organització de lluita a favor dels drets de les persones homosexuals de tot l’Estat. Rambla va participar en la primera manifestació a favor de l’alliberament LGTBI a Barcelona, un moment històric que va marcar el començament de la lluita pública per als drets de les persones LGTBI. Entre els anys 2013 i 2024 ha format part de l’Associació LGTBI de Terrassa, una entitat que treballava per la defensa dels drets de les persones LGTBI en aquest municipi. A més, és una persona reconeguda com a promotor cultural, sobretot en l’àmbit de la música jazz, però també en altres manifestacions culturals.

Des de l’any 2012, és patró de la Fundació Enllaç, que es dedica a la promoció dels drets de les persones grans LGTBI, proporcionant-los suport i atenció especialitzada. Rambla és l’arquitecte que va dissenyar el 2008 el local de la mateixa Fundació, un espai confortable i segur que s’ha convertit en un punt de referència i que ha servit per facilitar la coordinació i la cooperació entre les diferents entitats que treballen per la defensa dels drets de les persones LGTBI més grans.

Durada: 1 hora 30 minuts

Metodologia:

L’activitat s’estructura en una primera part dedicada a la presentació del testimoni i una segona part de diàleg obert entre estudiants i conferenciant.

Activitat prèvia:

Com a activitat prèvia es proposa el visionament del documental La generació silenciosa (56 minuts) emès per TV3 i disponible a la plataforma 3CAT. La Fundació Enllaç i la Paulina Blanco han participat activament en el documental, al costat d’altres testimonis de la generació que van participar activament en les lluites per l’alliberament sexual a finals del franquisme.

Documental La generació silenciosa

https://www.ccma.cat/3cat/la-generacio-silenciosa/video/6121330/

Idioma: Català

Lloc on es realitza: Aula i en línia

Consultes: educacio.memorialdemocratic@gencat.cat

Reserves: https://forms.cloud.microsoft/e/GLn22U96nQ

 

Activitat realitzada conjuntament amb la Fundació Enllaç

Data d'actualització:

21.07.2026