“La lluita per l’alliberament sexual a finals del franquisme” amb Paulina Blanco i Lluís Rambla

Nascut a Terrassa l’any 1947, Lluís Rambla va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Tot i créixer en un ambient conservador, Rambla es va involucrar en corrents antifranquistes des de la seva joventut, i d’aquesta època destaca la seva implicació en el moviment a favor de l’alliberament sexual.

A la dècada dels setanta, va ser membre actiu de la secció vallesana del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), una entitat pionera nascuda l’any 1975 a partir d’una altra que havia rebut el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), la primera organització de lluita a favor dels drets de les persones homosexuals de tot l’Estat. Rambla va participar en la primera manifestació a favor de l’alliberament LGTBI a Barcelona, un moment històric que va marcar el començament de la lluita pública per als drets de les persones LGTBI. Entre els anys 2013 i 2024 ha format part de l’Associació LGTBI de Terrassa, una entitat que treballava per la defensa dels drets de les persones LGTBI en aquest municipi. A més, és una persona reconeguda com a promotor cultural, sobretot en l’àmbit de la música jazz, però també en altres manifestacions culturals.

Des de l’any 2012, és patró de la Fundació Enllaç, que es dedica a la promoció dels drets de les persones grans LGTBI, proporcionant-los suport i atenció especialitzada. Rambla és l’arquitecte que va dissenyar el 2008 el local de la mateixa Fundació, un espai confortable i segur que s’ha convertit en un punt de referència i que ha servit per facilitar la coordinació i la cooperació entre les diferents entitats que treballen per la defensa dels drets de les persones LGTBI més grans.