Stolpersteine

Què cal fer per sol·licitar-les?

Si sou un ajuntament

APROVACIÓ DE L'ACORD DE PLE. Acord del ple de l’Ajuntament sol·licitant formar part del projecte Stolperstein i autoritzant la col·locació de les llambordes.

 RECERCA

• Certificat de naixement del Registre Civil i/o certificat de bateig de la parròquia de naixement.
• Padró d'habitants del 1936 on consti l’adreça de residència. En el seu defecte, còpia del darrer padró on consti la persona.
• Recerca històrica sobre la personada deportada que inclogui la següent informació i períodes:

- Dades personals i professionals.

- Període de la Guerra Civil espanyola.

- Arribada a França: emigració econòmica o exili.

- Període de la Segona Guerra Mundial amb detall del seu enrolament en companyies de treballadors estrangers o la seva participació  la resistència, si s’escau

- Lloc i circumstàncies de la mort.

- En el cas dels supervivents, detall de la seva vida posterior.

- Tot allò que sigui d’interès per traçar la biografia de la persona que va patir la deportació.

• Dades sobre els familiars de la persona deportada: nom i cognoms, lloc de residència i parentiu.

PROJECTE EDUCATIU. Proposta d'activitats dirigides a l'alumnat i/o professorat dels centres educatius del municipi i/o comarca a fi de donar a conèixer les circumstàncies singulars i locals de l'episodi històric vinculat a l'exili i la deportació, la biografia dels deportats i el concepte de la memòria democràtica, entre d'altres.

Com es netegen?

Qualsevol producte de neteja per a metalls és adequat.

Absteniu-vos d’utilitzar aparells com ara raspalls de filferro, ja que podrien fer malbé el llautó.

Hi podeu aplicar el producte de neteja i deixar-lo actuar durant uns quants minuts abans d’eixugar-lo. A continuació, poliu la pedra amb una tovallola seca.

No és convenient aplicar-hi massa producte de neteja, ja que podria malmetre el paviment.

Cal netejar les llambordes amb aigua abans d’aplicar-hi el producte de neteja.

Com es col·loquen?

Les Stolpersteine tenen forma de cub, de 96 x 96 mm i 100 mm d’alçària. Per tant, el forat no pot tenir més de 12 cm de fondària. No cal treure la sorra.

Què més cal?

• Ciment i aigua
• Cabassos per fer la pasta i retirar la possible runa
• Paleta per aplicar el ciment
• Raspall i recollidor
• Esponja per netejar

Consulta del cens de deportats

«Deportats/des catalans i espanyols als camps de concentració nazis» és una base de dades fruit d’un projecte de recerca amb la col·laboració entre el Memorial Democràtic, l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

Què hi podeu trobar? Un cens que documenta la persecució que van patir milers de deportats catalans i espanyols republicans als camps de concentració i extermini nazis. La investigació permet reconstruir no només l’estada als camps de concentració i extermini, sinó també l’itinerari de la deportació i la trajectòria anterior. 

Altres recursos d’interès

Al Centre de Documentació del Memorial Democràtic trobareu recursos d’informació sobre la deportació i l’Holocaust. Institucions de recerca, mapes, arxius i bases de dades, museus i memorials, amicals, etc.

• Deportats catalans i espanyols als camps nazis
• Recursos d'informació sobre la deportació i l'Holocaust
• Camps de concentració i d'extermini nazis

A continuació trobareu alguns dels projectes educatius que s’han dut a terme vinculats a les Stolpersteine.

• A Sabadell
• A Manresa
• A Terrassa
• A Navàs

• Què són? Les Stolpersteine són llambordes en forma de cub, de 96 x 96 x 100 mm, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat, on consten les dades de la víctima.
• Per què es col·loquen? És un projecte artístic que promou en primer lloc la recerca i, posteriorment, l’homenatge a les víctimes de la discriminació i l’odi entre els anys 1939 i 1945.
• Qui es vol recordar? Totes aquelles persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme perquè van ser assassinades, tancades en camps o víctimes dels experiments mèdics, però també les alliberades.
• On es col·loquen? A la vorera, davant la darrera residència on va viure la persona abans de perdre la llibertat.
• Com estan fetes? A mà, a càrrec de l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender de la fundació Spuren, membre de l’equip de Gunter Demnig. Amb l’ajut d’uns marcadors, un per a cada lletra i número, l’escultor trasllada al llautó les dades de cada persona.
• Per què es fan a mà? Tot i que, evidentment, alenteix la producció, el fet de fer-les així és un gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini burocràtic i industrialitzat dels nazis.
• Qui les col·loca? Normalment és el mateix Demnig qui, com a darrer pas en aquest projecte de memòria, agafa la llamborda de mans dels familiars i la col·loca a l’espai públic, al davant de la casa de la víctima, al seu barri, al seu municipi.
• Què es llegeix a la llamborda? A dalt de tot sempre hi ha «Aquí visqué», amb la qual cosa es vincula la persona a l’espai i, a continuació, el nom i cognoms, la data de la deportació i el lloc i, finalment, si fou alliberada o assassinada, amb la data corresponent.
• Què passa si no es té constància de la darrera residència? Pot passar que no es conegui, que ja no existeixi o que sigui un lloc no pavimentat. Aleshores, se sol col·locar la llamborda en algun espai emblemàtic del barri o municipi i s’hi grava el nom del municipi. Per exemple, «A Amposta visqué».
• Qui les pot sol·licitar? Familiars, entitats, ajuntaments, etc., però és important que hi hagi un estudi històric complert.
• Quantes n’hi ha? Hi ha més de 117.500 llambordes a tot el món (març 2025) a 31 països diferents entre els quals: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Ucraïna. També, des de 2017, n’hi ha d’instal·lades fora d’Europa, concretament a l’Argentina.
• Per què són importants les Stolpersteine a Catalunya? En primer lloc, per honorar les víctimes i les seves famílies, però també per continuar investigant i contribuir a la recerca, ampliant els continguts del cens de persones deportades als camps de concentració nazis, així com per comprendre la vinculació i la història que compartim amb la resta d’Europa.