Aquestes són les paraules d’en Henry Buckley, un jove d'origen irlandès de família catòlica a qui la vida el portà a Espanya per relatar en primera persona els fets de la Guerra Civil espanyola. Al costat de Hemingway i Capa, Buckley va exercir durant anys com a corresponsal de guerra amb l’objectiu d’explicar al món el que estava passant. Més d’una ocasió va pensar en deixar la màquina d’escriure i agafar un fusell... però algú havia d’explicar al món el que estava passant!
La seva neta, la Patricia Buckley, us ho explicarà en primera persona.
Henry Buckley (Manchester, 1904 - Sitges, 1972), periodista anglès. Buckley va ser enviat com a corresponsal a Espanya pel ‘Daily Telegrah’ l’any 1929 i va viure la dictadura de Primo de Rivera, la II República i la Guerra Civil. Aquests fets el van convertir en un dels corresponsals de guerra amb més coneixement del país. El 1938 va conèixer la Maria Planas i Izàbal (Sitges, 1909 – Sitges 1988) i amb poc temps s’hi va casar.
Tot i això, la seva feina el va portar a viatjar per diferents indrets. El 30 de gener de 1939 va travessar la frontera del Pertús (França) juntament amb els milers de refugiats civils i militars. Tornà a Londres on va escriure les seves experiències a la guerra espanyola, "Life and Death of the Spanish Republic". D’aquí va ser destinat a Amsterdam, on es va veure obligat a fugir per la invasió nazi. Després fou traslladat al Mediterrani i al Nord d’Àfrica on treballà com a corresponsal de ‘The Daily Express’. Va ser greument ferit i en acabar la Segona Guerra Mundial el van enviar a Berlín. Finalment, tornà a Espanya amb la seva dona.
Va fer de corresponsal per l'agència Reuters a Madrid i Roma. Visqué fins 1966 a la capital espanyola on feia de director de Reuters. A partir d'aquest any, es va traslladar a viure a Sitges, tot i que va continuar treballant com a corresponsal ocasional per a la BBC. Aquell mateix any, va rebre la "Orden de Isabel la Católica" com a reconeixement pels seus serveis en benefici del país i, l'any 1968, la reina Isabel II d'Anglaterra, en mans de l'ambaixador Sir Alan Williams, el va nomenar membre de l'Ordre de l'Imperi Britànic. Buckley va morir a Sitges el 9 de novembre de 1972.
Patricia Buckley. Treballo com a professora d’anglès i soc neta d’en Henry Buckley. Porto gairebé dues dècades organitzant, catalogant i digitalitzant l’arxiu familiar amb més de 2.000 documents. Considero que el procés d’ordenar i explorar l’arxiu dels nostres avantpassats ens permet conèixer-nos a nosaltres i explicar com hem arribat on som ara.
Tot va començar l'any 2004 quan el llibre escrit pel meu avi "Vida i mort de la República Espanyola" es tradueix al castellà i l'editorial em demana una fotografia de la família per incloure-la dins el llibre.
Vaig començar a buscar dins del vell armari de casa que estava ple de caixes i caixetes. Allà vaig descobrir centenars d’imatges en blanc i negre. Mirar-les m'apropava a la memòria d’una part de la família que no havia conegut mai però de la qual havia sentit tant a parlar... aventures, perills, viatges arreu del món i amor.
Anys més tard, una part d'aquestes fotografies va servir per muntar una exposició sobre ell i la seva faceta periodística. Eren imatges de la guerra… però el treball de crear un fons documental encara estava per fer. La meva fixació encara havia d'esperar uns anys...
El 2018 una nova mostra, ‘La mirada de Henry Buckley’, va fer que tornés a obrir les portes de l’armari i que em plantegés de nou i, aquest cop seriosament, fer realitat la meva fixació: catalogar tot l’arxiu. La història de la meva família lligava amb la història del país, l’arxiu familiar anava més enllà de l’àmbit privat.
Vaig crear junt amb la Judit Porta i l’Anna Nicolau l’Associació FeMemòria ja que creiem en la construcció de la memòria, la gestió i conservació del fons documentals i la dinamització social dels arxius.
Avui avi …. ho estic aconseguint!
L’activitat s’estructura en una primera part dedicada a la presentació del testimoni i una segona part de diàleg obert entre estudiants i conferenciant.
Descarrega’t aquí l’activitat prèvia.
Consultes: educacio.memorialdemocratic@gencat.cat