Editorial

La commemoració de l’afusellament del president Companys ha estat un dels eixos del Memorial Democràtic d’aquest 2015. Hem volgut donar rellevància a la seva figura a través de la publicació d’un llibre dedicat a la seva vida i a les accions memorials que s’han realitzat a l’entorn de la seva persona, Lluis Companys: Vida, Reivindicació i Memòria d’un President. Però aquesta efemèride també ha volgut ser aprofitada per ampliar l’homenatge a les milers de víctimes que van produir-se durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Per aquesta raó, el Memorial Democràtic va impulsar la demanda de què el Govern de la Generalitat de Catalunya establís el 15 d’octubre -data de l’afusellament del president Companys, víctima representativa alhora individual i institucional- com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura.

La nostra institució també ha volgut mostrar a través d’aquesta publicació els esforços que van fer els exiliats republicans per impedir l’ingrés de la dictadura franquista a l’ONU. El fracàs de les pressions per impedir l’entrada d’Espanya a les Nacions Unides suposaria la fi del somni de retorn de milers de republicans exiliats. Cal destacar aquí el rellevant acord de la Junta de Govern del memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya de 1 d’octubre de 2015 mitjançant el qual es reconeix públicament els lluitadors i inspiradors de drets i llibertats durant la dictadura franquista, una condemna clara al General Franco i el règim dictatorial que va encapçalar –detallant violacions de drets humans investigades i fent menció al text de rebuig de l’ONU a l’Entrada d’Espanya a aquest organisme l’any 1946- i la petició d’anul·lació dels processos penals civils i administratius de la dictadura, com un acte de justícia reparadora encara pendent.

També s’ha volgut destacar altres efemèrides com el 35è aniversari de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, (homenatjant les primeres diputades que foren escollides); el 40è aniversari de la mort del general Franco; i dos articles dedicats als judicis de Nuremberg després de la fi de la Segona Guerra Mundial contra els caps nazis i sobre els mecanismes no jurisdiccionals d’esclariment de la veritat. Aquests dos articles, a part de presentar als lectors aquests fets i formes d’actuació, van lligats a la celebració, conjuntament amb l’Institut Català Internacional de la Pau (ICIP), del IV Col·loqui Internacional del Memorial Democràtic, en el que es va fer una aproximació aprofundida de vies jurisdiccionals i no jurisdiccionals per a superar moments terribles amb la veritat, la justícia, la reparació i el diàleg. Aquest col·loqui culminà amb una taula rodona sobre l’oportunitat de fer una Comissió de la Veritat a Catalunya.

Finalment, vull dedicar aquest espai a recordar la figura de Neus Català. En el centenari del seu naixement, i en el 70è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis, la seva figura segueix sent un referent no només per haver fet front i haver pogut sobreviure a la violència del nazisme, sinó molt especialment pel seu compromís amb la memòria de totes aquelles dones que no van morir víctimes de la barbàrie. Gràcies al seu esforç els noms i cognoms d’aquestes dones, publicats en el llibre editat pel Memorial Democràtic De la resistència i la deportació. 50 testimonis de dones espanyoles, mai restaran a l’oblit. El que volien els assassins amb la seva eliminació, esborrant qualsevol traça de vida i imposant l’oblit, gràcies a la determinació d’aquestes dones valentes i resiliènts així com també els homes, no ho aconseguiren.

El passat sempre està present i cal recordar-lo, explicar-lo i reflexionar-hi per entendre les conseqüències que es desprenen avui i poder-nos projectar de forma constructiva i harmònica cap al futur.

Jordi Palou-Loverdos
Director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya