Passat i present

Les declaracions de l?abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, publicades el 14 de novembre de 1963 en el periòdic Le Monde, en què afirmava que tot i dir-se cristià el règim franquista no es basava en els principis del cristianisme, causaren un gran enrenou tant a dins del país com a fora, i aguditzaren la crisi ja encetada entre l?Església i el règim.

Aquest article examina el desenvolupament del moviment feminista a Catalunya durant la Transició democràtica. Planteja com es desenvolupa una presa de consciència individual i col·lectiva de les dones en el marc del seu protagonisme en la resistència política i comunitària, en la lluita a favor de la democràcia i la llibertat i en els col·lectius de dones.

La creació del TOP no va significar una disminució de la repressió, sinó la seva recomposició. Es pot establir, amb l?oportú decalatge, una relació directa entre la magnitud de la conflictivitat social i l?activitat del Tribunal. Els judicis al TOP esdevingueren l?expressió més clara de l?entramat repressiu i de la resistència política a la dictadura.

Julián Grimau García, dirigent del Partit Comunista d'Espanya, va ser detingut a Madrid el 7 de novembre de 1962, torturat a la Direcció General de Seguretat, per membres de la Brigada Política Social. La dictadura, a través del sinistre coronel Eymar, amb la col·laboració de la Policia Política de Barcelona i la Fiscalia de la Causa General, va muntar i instruir l?expedient acusatori.

A la tardor de 1937, el Govern de la República va decidir establir la seva seu a Barcelona. El Govern basc ja s?hi havia establert com a refugiat, de manera que es va produir una situació inusual: la coincidència de tres governs a la capital catalana fins al final de la guerra.

El relat oficial de la transició democràtica es fonamenta en el mite d'una reconciliació que, en realitat, no va produir-se mai i en l'enaltiment acrític d'un consens que va deixar fora sectors rellevants de la societat i que, a més, es va forjar sota la vigilància de l'exèrcit.

Les declaracions de l?abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, publicades el 14 de novembre de 1963 en el periòdic Le Monde, en què afirmava que tot i dir-se cristià el règim franquista no es basava en els principis del cristianisme, causaren un gran enrenou tant a dins del país com a fora, i aguditzaren la crisi ja encetada entre l?Església i el règim.

Aquest article examina el desenvolupament del moviment feminista a Catalunya durant la Transició democràtica. Planteja com es desenvolupa una presa de consciència individual i col·lectiva de les dones en el marc del seu protagonisme en la resistència política i comunitària, en la lluita a favor de la democràcia i la llibertat i en els col·lectius de dones.

La creació del TOP no va significar una disminució de la repressió, sinó la seva recomposició. Es pot establir, amb l?oportú decalatge, una relació directa entre la magnitud de la conflictivitat social i l?activitat del Tribunal. Els judicis al TOP esdevingueren l?expressió més clara de l?entramat repressiu i de la resistència política a la dictadura.

Julián Grimau García, dirigent del Partit Comunista d'Espanya, va ser detingut a Madrid el 7 de novembre de 1962, torturat a la Direcció General de Seguretat, per membres de la Brigada Política Social. La dictadura, a través del sinistre coronel Eymar, amb la col·laboració de la Policia Política de Barcelona i la Fiscalia de la Causa General, va muntar i instruir l?expedient acusatori.

A la tardor de 1937, el Govern de la República va decidir establir la seva seu a Barcelona. El Govern basc ja s?hi havia establert com a refugiat, de manera que es va produir una situació inusual: la coincidència de tres governs a la capital catalana fins al final de la guerra.

El relat oficial de la transició democràtica es fonamenta en el mite d'una reconciliació que, en realitat, no va produir-se mai i en l'enaltiment acrític d'un consens que va deixar fora sectors rellevants de la societat i que, a més, es va forjar sota la vigilància de l'exèrcit.