1976, lluites democràtiques

Els principals actes i fets que van tenir lloc són:

1.  1 i 8 de febrer de 1976. Manifestacions per l’amnistia impulsades per l’Assemblea de Catalunya, però convocades oficialment per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. Van ser prohibides pel Govern Civil i durament reprimides per la policia. La primera exigia l’amnistia per als 600 presos polítics que restaven a les presons. La segona, encoratjada per la resposta ciutadana del dia 1 de febrer, duia com a lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.

2. Febrer. La vaga general política a Sabadell convocada arran de les càrregues policials contra la concentració a la Plaça de Sant Roc de mestres, mares i nens que demanaven un ensenyament públic i gratuït, millores salarials i drets laborals pels i les mestres. Va ser la primera vaga general de la transició democràtica a l'Estat espanyol.

3.  27 a 30 de maig. Primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Representen l’eclosió del moviment feminista en l’anomenada “segona onada” (per diferenciar-lo del moviment sufragista de finals del segle XIX). En aquella trobada s’exposaren per primera vegada en un fòrum de debat públic i obert les reivindicacions i demandes de les dones després dels llargs anys de la dictadura.

4.  22 de juny Míting de la Llibertat al Palau Blaugrana de Barcelona. Fou el primer acte de masses, amb autorització governativa, des de la desfeta de 1939. El va convocar, sota el lema “Guanyem la Llibertat. La resposta socialista”, una munió de partits i col·lectius, encapçalats per Convergència Socialista de Catalunya. Amb aquest acte s’iniciava el procés constituent d’un nou partit, el Partit Socialista de Catalunya, fundat l’1 de novembre de 1976, amb el nom de PSC-Congrés. En el míting van intervenir, entre altres,  Joan Raventós.

5. Juliol. Marxa per la Llibertat. Organitzada per Pax Christi, associació integrada en l'Assemblea de Catalunya, va recórrer el país en diverses columnes per reclamar "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".

6.  11 de setembre. Diada Nacional a Sant Boi de Llobregat. Fou la primera gran celebració pública de la Diada, tolerada pel Govern Civil,  des del 1939. Hi van intervenir Octavi Saltor, Miquel Roca i Junyent i Jordi Carbonell.

7. La plantada de Josep Maria Xirinachs a les portes de la Model exigint l’amnistia dels presos polítics

8. Fundació de diverses associacions memorialistes

·  Associació Catalana de persones expreses polítiques del Franquisme. Es va constituir formalment el 12 de febrer de 1976, recollint experiències prèvies, com les comissions de Solidaritat amb els presos, que van funcionar a partir de 1969.

·  Associació d’aviadors de l República ADAR

·  Asociació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

9.  Congres de Cultura catalana (CCC).  Va ser una mobilització popular de diferents sectors dels PPCC entre els anys 1975 -1977. El Congrés va començar el gener de 1975 i va cloure el novembre de 1977, però la major activitat va tenir lloc el 1976. Tenia com a objectius principals la normalització de la llengua catalana i la defensa de la cultura catalana, i per això es va dedicar a analitzar l'estat de la cultura catalana, en cadascun dels seus àmbits. En total es van establir 25 àmbits culturals diferenciats amb conclusions específiques.

10.. La Rambla Canalla. Moguda contracultural dels 70’s i 80’s de la Barcelona preolimpica a partir del documental produït per Manuel Iborra i Joan Estrada

·  El col.lectiu LGTBI surt de l’armari. Mobilitzacions FAGC (que va ser fundada el desembre 1975)

·  La Vaga de Laforsa (Cornellà de Llobregat). El gener-febrer de 1976 es va estendre a tot el Baix Llobregat.

·  Naixement del diari Avui. El 23 d’abril de 1976 apareixia el primer numero del diari Avui, el primer íntegrament en català des de la Guerra civil, després d’un difícil procés de gestació. Va tenir èxit gràcies a una campanya de subscripció popular que va agrupar una xifra important de petits accionistes que ajudaren a finançar l'entitat editora Premsa Catalana SA.

·  Activitats Assemblea de Catalunya. Campanya “Volem l’Estatut!” Agost 1976: reunió de l’Assemblea de Catalunya al Convent de Pedralbes.

·  6 de març de 1976. Manifestació a Tarragona en solidaritat amb les víctimes de Vitòria, en la que va resultar mort, perseguit per la policia, el jove Juan Gabriel Rodrigo Knafo.

·  15 de desembre 1976. Referèndum per la llei de la Reforma política. El Consell de Forces Polítiques de Catalunya i els partits fan campanya per l’abstenció

·  29 de febrer de 1976: es refunda la CNT, a la Parròquia de Sant Medir, de Sants, Barcelona.

·  5 de setembre 1976. Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la República.

·  Concerts Nova cançó. Gener 76 Lluis Llach al Palau Esports. Quico. El productor Girbau ha organitzat una sèrie de concerts amb Barnasants.

·  25 de novembre 1976: primer congrés de la Unió de Pagesos, a l'Espluga de Francolí. La fundació va ser el 1974.

·  6 d’abril 1976. La Guardia Civil abat Oriol Solé Sugranyes a Navarra. Era un dels fugats de la presó de Segòvia.

·  Reconeixement oficial per part de l’Estat Espanyol, de l’Institut d’Estudis Catalans.

La Model Espai Memorial va acollir, del 30 de novembre de 2025 a l’1 de febrer de 2026, l’exposició“Xirinacs 1975. La força de la no-violència”, produïda pel Memorial Democràtic i la Fundació Randa,

La mostra va recordar la plantada que Lluís Maria Xirinacs va iniciar davant la presó Model per reclamar l’amnistia dels presos polítics de la dictadura franquista. També va posar en relleu la no-violència i la desobediència civil com a eines de lluita per les llibertats democràtiques i els drets fonamentals

Es tracta d’una exposició itinerant, a disposició d’entitats i ajuntaments que la vulguin sol·licitar per exhibir-la.

Durant el 2026 es desplega l’exposició “Els primers passos cap a la democràcia (1976-1978)”, impulsada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en el marc del projecte Memòria en Xarxa, amb la col·laboració del Memorial Democràtic. La mostra va comptar amb la participació de 24 museus de la Xarxa de Museus Locals i amb el comissariat de Joan Francès, director del Museu de Badalona.

L’exposició va abordar els primers anys de la Transició democràtica a Catalunya a través de documents, fotografies i objectes procedents de museus locals i arxius municipals. La mostra va tractar qüestions com la recuperació de l’autogovern, les primeres eleccions democràtiques, la llibertat d’expressió, l’emergència del moviment feminista i la revitalització de la cultura catalana.

L’11 de febrer de 2026, va tenir lloc a La Model Espai Memorial la conferència “Temps de fervor, incertesa i lluita. Les manifestacions per l’amnistia i les llibertats”, a càrrec de l’historiador David Ballester.

La sessió, organitzada pel Memorial Democràtic, va abordar les manifestacions celebrades a Barcelona els dies 1 i 8 de febrer de 1976, dues de les primeres grans mobilitzacions democràtiques després de la mort de Franco. David Ballester va oferir el context d’aquestes protestes i va explicar el paper de la mobilització ciutadana en la recuperació de les llibertats democràtiques.

El 21 de febrer de 2026 es va presentar a La Model Espai Memorial “Maletes de la Llibertat”, un nou recurs educatiu creat pel Memorial Democràtic en col·laboració amb el Departament d’Educació i Formació Professional i el CESIRE.

El projecte està format per sis maletes temàtiques dedicades a les lluites estudiantil, obrera, feminista i LGBTIQ+, veïnal, pagesa i cultural durant el franquisme. Mitjançant objectes, documents, imatges i materials audiovisuals, el recurs apropa l’antifranquisme a l’alumnat d’una manera vivencial i participativa.

Adreçades a centres educatius d’arreu de Catalunya, les maletes estan concebudes com un recurs itinerant per fomentar el coneixement de la memòria democràtica entre l’alumnat d’ESO, batxillerat i educació bàsica.

El 7 de març de 2026 va tenir lloc al Teatre Tarragona l’acte d’homenatge a Juan Gabriel Rodrigo Knafo.

L’homenatge va recordar la figura del jove, mort als 19 anys durant la repressió policial d’una manifestació convocada a Tarragona en solidaritat amb les víctimes dels fets de Vitòria.

La commemoració, que va comptar amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica i coincidia amb els cinquanta anys de la seva mort, va reivindicar la memòria de les víctimes de la violència policial durant el tardofranquisme. Durant els dies previs també es van organitzar conferències i projeccions documentals relacionades amb aquests fets.

El 29 de juny de 2026 va tenir lloc a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona l’acte commemoratiu del 50è aniversari del Míting de la Llibertat, presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa i Roca, amb la participació del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler Parcerisas, i de Jordi Font Cardona, vocal de la Fundació Rafael Campalans.

La commemoració va recordar el míting celebrat al Palau Blaugrana el 22 de juny de 1976, una de les mobilitzacions polítiques més significatives de la Transició a Catalunya. El programa va incloure una entrevista a Raimon Obiols, la projecció del film El míting de la llibertat i la participació de Dolors Torrent, Elías López Blanco i Daniel Font.

L’acte va reivindicar el paper d’aquest esdeveniment en la lluita per les llibertats democràtiques, l’amnistia i l’autogovern.

El 12 de setembre de 2026, a les 11 h, tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, un acte de commemoració dels 50 anys de la Marxa de la Llibertat, organitzat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.

L’acte recordarà una de les mobilitzacions cíviques i antifranquistes més significatives de 1976, impulsada per reclamar llibertats democràtiques, amnistia i autogovern. El programa inclourà la projecció del documental Poble català, posa’t a caminar. 50 anys de la Marxa de la Llibertat, una visita comentada a un exposició dedicada a la Marxa, així com actuacions musicals.

Hi participaran l’exmarxaire Pilar Magrinyà, el comissari de l’exposició i cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet, i el músic Pau Alabajos. 

Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2026 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya el 3r Congrés d’Història del PSUC, coincidint amb el 90è aniversari de la fundació del partit. La trobada reunirà historiadors i historiadores especialitzats en la història del PSUC per analitzar el seu paper durant la Guerra Civil, el franquisme i la transició.

El congrés oferirà una mirada plural sobre la trajectòria del partit des de perspectives polítiques, socials, culturals i de gènere. Aquesta tercera edició dona continuïtat als congressos celebrats els anys 2006 i 2016 i vol contribuir al debat acadèmic i a la difusió de la memòria democràtica. 

Amb motiu de la commemoració dels cinquanta anys dels grans concerts de la Nova Cançó celebrats el 1976, especialment els recitals de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona,

s’organitzaran concerts commemoratius al Palau de la Música Catalana. També es farà una exposició dedicada a recordar el paper d’aquells esdeveniments en la vida cultural i política de Catalunya durant els darrers anys del franquisme.

L’exposició itinerant “Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, produïda pel Memorial Democràtic, reivindica el paper de la pagesia catalana en la lluita contra la dictadura franquista i en la construcció de la democràcia.

A partir de documents, fotografies i testimonis, va recórrer les mobilitzacions agràries que van donar lloc al naixement de la Unió de Pagesos i van contribuir a la democratització del món rural entre 1974 i 1979. La mostra està a disposició d’entitats i ajuntaments que la vulguin sol·licitar.

L'objectiu de la dictadura franquista va ser destruir l'entramat associatiu que formava la societat civil i bastir-ne un de nou basat en una comunitat nacional espiritual i materialment depurada. Sobre l'espoli de la cultura i les organitzacions de la classe obrera, es va construir una nova organització a partir de la retòrica del nacionalsindicalisme. Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, quan no compartia, els locals de les antigues cooperatives agràries, amb la clara voluntat d'humiliar la seva trajectòria associativa emancipadora.

Més informació

El seu activisme i el seu compromís polític van convertir Xirinacs en un dels referents imprescindibles del pacifisme, la noviolència i el compromís amb els drets i les llibertats de Catalunya. Un exemple de com lluitar i transformar el món sense fer mal a ningú, amb convicció, perseverança i unió.

Més informació

L’obra de Ricard Zapata-Barrero analitza el paper de les migracions en la memòria col·lectiva catalana, sovint marcada per l’amnèsia i la discontinuïtat. L’autor alerta sobre la manipulació de la memòria i reivindica la diversitat com a patrimoni essencial del país. En aquest sentit, proposa enfortir les polítiques interculturals i la comunicació entre generacions per construir una memòria inclusiva i evitar la fragmentació social, obrint així un debat sobre la identitat catalana en una societat diversa.

Més informació