100 anys Conxita Grangé

Fou una activista antifeixista catalanofrancesa que va lluitar a la resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück, del qual va ser l’última catalana supervivent.

Va néixer el 6 d’agost de 1925 al poble d’Espui (avui en dia, integrat al municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà), filla de Josep Grangé i Maria Beleta, en una família de vuit germans. Abans de fer els dos anys, a causa de la malaltia de la seva mare, va anar a viure amb els oncles materns Jaume Beleta i Elvira Ibarz i la seva cosina Maria Castelló, a Tolosa de Llenguadoc. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936, la família Beleta Ibarz va traslladar-se a Catalunya per lluitar al costat de la Segona República. Jaume Beleta va participar en l’edificació d’aeròdroms militars fins que la derrota de l’exèrcit republicà va obligar-lo a tornar a l’Arieja. Conxita, Elvira Ibarz i Maria Castelló, per la seva banda, van ser enviades al Pas de Calais (els Alts de França), fins que van ser autoritzades a tornar al sud de França.

En esclatar la Segona Guerra Mundial, Jaume Beleta va integrar-se en els moviments de resistència als nazis, fins que fou descobert i hagué de refugiar-se a Andorra. Va ser llavors quan Conxita, amb només disset anys, la seva tia i la seva cosina van incorporar-se a la resistència actuant com a correu per als maquis i donant cobertura a resistents. Al maig de 1944 va ser detinguda per la Milícia francesa i torturada per la Gestapo a Foix. A principis de juliol va ser deportada amb la seva tia i la seva cosina en l’anomenat «tren fantasma» al camp de concentració de Ravensbrück. Des d’allí fou enviada a un comando de treball que construïa material de guerra, on fou castigada per boicotejar el procés de producció. Després de ser obligada pels nazis a caminar en una «marxa de la mort» per fugir dels aliats, va participar en una fuga que finalment va aconseguir trobar les tropes aliades i posteriorment va ser repatriada a França.

L’any 1946 es va casar amb Josep Ramos Bosch, a qui coneixia de la seva etapa de guerriller, i van establir-se a Tolosa de Llenguadoc. Conxita Grangé va rebre nombroses distincions per part de la República francesa, com ara la Legió d’Honor amb grau d’oficial; la Medalla de la Resistència, creada pel general Charles de Gaulle; el títol de Comandant de l’Orde Nacional del Mèrit, i la Creu de Guerra 1939-1945.

Va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. El 2019, després de la mort de Neus Català, es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. El 26 de juliol de 2019 el Memorial Democràtic de la Generalitat i l’Ajuntament de la Torre de Capdella li van retre el primer homenatge a Catalunya, al qual no va poder assistir per motius de salut. Va morir un mes després, el 27 d’agost, a l’edat de 94 anys. La consellera de Justícia, Ester Capella, va encapçalar la representació de la Generalitat de Catalunya al seu funeral, celebrat a Tolosa de Llenguadoc. Mesos després, l’Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc va dedicar una plaça de la ciutat a la seva figura.

Dimecres, 2 d’abril. Palau Robert. 11 hores

Presentació del programa del centenari de Conxita Grangé, amb la participació del Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler Parcerisas. L’acompanyaran el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, l’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau Gil, i el comissari de l’Any Grangé, Josep Calvet Bellera, cap de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic.

Dissabte, 9 d’agost. Museu Hidroelèctric de Capdella. Central del Capdella. 7 del vespre

Acte d’homenatge a Conxita Grangé, membre de la resistència als nazis i deportada al camp de concentració de Ravensbrück, en el marc dels actes al voltant del centenari del seu naixement.

• Inauguració de la Plaça Conxita Grangé Beleta.
• Acte central de la commemoració del centenari del naixement de Conxita Grangé presidit per l’Hble. Sr. Ramon Espadaler Parcerisas, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.

Inauguració de l’exposició, “Conxita Grangé: compromís i resistència”. Exposició produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Josep Calvet. La mostra fa un recorregut per la trajectòria de Conxita Grangé, membre de la resistència als nazis i deportada al camp de concentració de Ravensbrück.

Del 18 d'agost al 12 de setembre. Musée Départemental de la Résistance et de la Déportation 52 allée des Demoiselles 31400 Toulouse.

Exposició “Conchita Grangé-Ramos. Engagement et résistance”.

Exposició produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Josep Calvet. La mostra fa un recorregut per la trajectòria de Conxita Grangé, membre de la resistència als nazis i deportada al camp de concentració de Ravensbrück, en el marc dels actes al voltant del centenari del seu naixement.

Dimecres, 1 d'octubre. Musée Départemental de la Résistance et de la Déportation 52 allée des Demoiselles 31400 Toulouse. 14.30 hores

Jornada d’homenatge a Conxita Grangé amb les intervencions de Henri Farreny (historiador, President de la Amicale des Anciens Guérilleros. Espagnols en France-FFI), Diego Gaspar Celaya (historiador, professor de la Universitat de Zaragoza), Virginie Faure (historiadora), Elérika Leroi (historiadora, Musée Départemental de la Résistance et de la Déportation), Josep Calvet (historiador, Cap de Continguts del Memorial Democràtic) i Jordi Font Agulló (director del Memorial Democràtic).

Prèviament, al matí, a les 11h,  tindrà lloc una ofrena floral dels familiars de Conxita Grangé i el món associatiu memorialista a la Place Conchita Grangé-Ramos.

Dijous, 23 d'octubre. “Darrera del mite: Qui foren les espanyoles deportades als camps de concentració nazis?” El Memorial Democràtic ofereix una conferència de Pablo García Varela a la Model

El 23 d’octubre, a les 18 h, el doctor en Història Contemporània Pablo García Varela oferirà a la Model una conferència al voltant dels resultats de les investigacions fetes sobre deportació femenina de dones espanyoles. Aquesta activitat és una iniciativa del Memorial Democràtic i té lloc en el marc de la celebració del centenari del naixement de la deportada Conxita Grangé Beleta.

A més del conferenciant, hi intervindran el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, i el cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet.

Enguany es compleixen 80 anys de l’alliberament dels camps de concentració nazis. Segons el cens de catalans i espanyols deportats als camps de concentració nazis gestionat pel Memorial Democràtic, al voltant de 9.000 espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini que els nazis van edificar als països del Tercer Reich. Entre aquests milers de deportats s’hi troben dones, la majoria de les quals van ser empresonades al camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya).

L’estudi de la deportació femenina, una assignatura pendent

 L’estudi de la deportació femenina és, ara per ara, una qüestió poc investigada dins de la historiografia espanyola. Quantes espanyoles van ser deportades als camps nazis? Quin era el seu origen? Eren republicanes exiliades o emigrants econòmiques a França? Per quins motius van ser deportades? Quina va ser la trajectòria posterior de les supervivents? Són algunes de les preguntes sobre les quals cal referenciar les investigacions.

Dilluns, 9 de novembre. Acte amb 200 estudiants pirinencs amb motiu de l’Any Conxita Grangé al Museu Hidroelèctric de Capdella

El Memorial Democràtic organitza una activitat d’homenatge a Conxita Grangé, resistent antifeixista i darrera catalana supervivent dels camps de concentració nazis.

L’acte tindrà lloc al Museu Hidroelèctric de Capdella i comptarà amb la presència de més de 200 alumnes del Col·legi Maria Immaculada de Tremp, l’Institut de Tremp, l’Institut de la Pobla de Segur, l’Institut del Pont de Suert i l’Institut de Sort.

L’alumnat presentarà treballs audiovisuals elaborats els darrers mesos sobre la vida de Conxita Grangé. L’objectiu és propiciar la reflexió sobre la deportació femenina i la necessitat de preservar i transmetre la memòria democràtica de les dones resistents a les noves generacions.

Dissabte, 22 de novembre a les 11.30 h. Jornada “Resistència i deportació. Dones pirinenques als camps nazis” al Local Social de la Pobleta de Bellveí.

Amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de Conxita Grangé Beleta (Espui, 1925 – Tolosa, 2019), resistent antifeixista i darrera catalana supervivent dels camps de concentració nazis, el Memorial Democràtic organitza la jornada “Resistència i deportació. Dones pirinenques als camps nazis”.

Dones de l’Alt Pirineu: tres històries de vida

La trobada donarà a conèixer la trajectòria de dones nascudes a l’Alt Pirineu que van ser deportades als camps nazis, amb especial atenció a Felicitat Gasa Nadal (El Pont de Suert, 1905 – Langon, 2000), Generosa Cortina Roig (Son, 1910 – Tolosa, 1987) i Conxita Grangé Beleta (Espui, 1925 – Tolosa, 2019).

La jornada comptarà amb les intervencions de Mar Trallero, Miriam Roma, Noemí Riudor i Josep Calvet, especialistes en deportació femenina i memòria democràtica.

Així mateix, les periodistes Pili Garcia i Anna Gasol presentaran el podcast Les sis de Ravensbrück (La Xarxa+).

Al llarg de la sessió es tractaran les peculiaritats de la deportació femenina i es repassarà la trajectòria de les deportades originàries de l’Alt Pirineu, amb un enfocament divulgatiu i rigorós.

Del 5 al 19 de desembre, a la Biblioteca Pública de Sort, “Conxita Grangé. Compromís i resistència”

Produïda pel Memorial Democràtic, la mostra se centra en la figura de Conxita Grangé Beleta (Espui, 1925 – Tolosa de Llenguadoc, 2019). Grangé fou una activista antifeixista que va lluitar a la resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück, del qual va ser l’última catalana supervivent.

Del 2 d’octubre de 2025 al 31 de gener de 2026. Centre d'Histoire de la Résistance et de la Déportation. 18 avenue de Pyrénées. 09120 Varilhes.

Exposició “Conchita Grangé-Ramos. Engagement et résistance”.

Exposició produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Josep Calvet. La mostra fa un recorregut per la trajectòria de Conxita Grangé, membre de la resistència als nazis i deportada al camp de concentració de Ravensbrück, en el marc dels actes al voltant del centenari del seu naixement.

Xarxa d'espais de memòria