Recomanats

Transcorregut mig segle de la mort de Franco, el Valle de los Caídos continua generant sentiments oposats en la societat espanyola. Per a alguns, és un lloc de veneració vinculat a la dictadura, mentre que per a uns altres simbolitza un règim que va suprimir llibertats i va causar milers de víctimes durant la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat aquests sentiments oposats, el monument rep anualment un destacat nombre de visitants, els qui sovint el perceben com un «parc temàtic» del franquisme, una anomalia en una societat democràtica.

La magnitud de la construcció, la seva gran creu i basílica, ens plantegen interrogants difícils de respondre. Com entendre una obra tan gran quan Espanya vivia en escassetat durant la postguerra? Per què Franco va destinar tants diners a la seva construcció en un context d'autarquia i penúria? També podem preguntar-nos sobre els actors socials que van participar en la seva construcció.

Les generacions actuals, allunyades del context històric en el qual es va construir el monument, han de comprendre el seu significat històric per a generar consciència i responsabilitat en una societat democràtica. 

La Transició espanyola és un dels períodes més importants i apassionants de la nostra història recent. Tot i la seva rellevància, és poc coneguda per una part de la societat; especialment entre els més joves. Aquest llibre tracta d'aportar una versió clara dels fets, que permeti un apropament fàcil al seu coneixement i lectura, i aporti una perspectiva global dels aspectes més importants d'aquesta etapa. L'enfocament també és transversal, ja que encara que l'element històric és present en tot el llibre, i les reformes juridicopolítiques vertebren tot el contingut, s'hi inclouen altres aspectes essencials per comprendre l'abast que va tenir la Transició: la societat, la cultura, l'Església, l'Exèrcit, les relacions internacionals, la participació de la dona… així com nombroses dades i vivències explicades pels seus protagonistes.

A Marcelo Usabiaga, un veterà lluitador republicà, li agradava parlar del moviment esportiu obrer dels anys 30 en el qual ell es va comprometre; li agradava portar-lo a les converses perquè, al seu mode de veure, era molt poc conegut. I injustament –afegia-. Parlava de la seva participació en aquest moviment amb orgull. Aquestes converses, el descobriment d'una cosa important i del que, no obstant això, es coneix molt poc, van tenir el seu efecte en l'autor, perquè és el que ha pretès amb aquest llibre: donar a conèixer aquell moviment que va posar en peus l'organització d'una cita mundial esportiva antifeixista, del calibre d'uns Jocs Olímpics, per a aixecar la dignitat enfront de l'oprobi que suposava que les Olimpíades oficials de 1936 les organitzés l'Alemanya nazi, amb la seva política criminal, racista, xenòfoba, que contravenia tots els principis de l'olimpisme. Unes Olimpíades alternatives que van reunir 6.000 esportistes de tot el món a Barcelona, i que van ser avortades pel cop militar franquista, perpetrat la vespra de la seva inauguració, prevista per al 19 de juliol. Aquest llibre és una recerca sobre aquestes Olimpíades de Barcelona de 1936, i sobre l'origen d'aquest moviment esportiu obrer de la primera meitat del segle XX; té el rigor d'un assaig, però el seu estil i estructura pretenen que el lector acompanyi a l'escriptor en les seves troballes, com si fos una obra d'intriga; i, dona espai també als protagonistes, a la subjectivitat, incrustant petites biografies en la trama narrativa, portant al primer pla les vides exemplars d'alguns dels atletes de tot el món que van acudir a Barcelona, i que, contagiats pel fervor popular, es van quedar per a barallar contra el feixisme. Volien lluitar en les pistes i van haver de fer-ho amb el fusell, van canviar les sabatilles per les bales.