Memorial 2016

Enguany es commemora el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. Entre els dies 17 i 19 de juliol de 1936 bona part de l’exèrcit espanyol, amb el suport de diversos sectors de la societat civil, protagonitzà un intent de cop d’estat. Aquesta revolta tenia com a objectiu posar fi a la legalitat republicana i portar l’Estat espanyol a una nova involució política que aturés els avenços democràtics aconseguits durant els anys de la República.

El fracàs del cop d’estat provocà que el país quedés dividit en dues parts. D’aquesta manera s’iniciava la Guerra Civil, un conflicte que sense cap mena de dubte ha marcat la història més recent del nostre país.

La Guerra Civil no només va implicar un enfrontament armat entre dos exèrcits d’un mateix territori. També va donar lloc a una lluita fratricida dins la mateixa societat civil. A cadascuna de les localitats de Catalunya es produïren enfrontaments, molts d’ells de caire personal, que, desafortunadament en la majoria de casos, acabarien donant lloc a diversos fets violents: assassinats de milers de ciutadans, persecució religiosa, destrucció de patrimoni, fugides i exili, etc. Tot plegat, cal sempre tenir-ho present, com a conseqüència d’un alçament militar antidemocràtic originat per la feblesa de les institucions republicanes i que va provocar una fractura social que es mantindria durant dècades.

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha dedicat bona part de les seves activitats d’aquest 2016 a commemorar aquest fet. L’inici de la programació dedicada a aquest aniversari fou el concert fet al Palau de la Música el 18 de juliol. L’acte volia homenatjar els homes i les dones que van patir els estralls de la guerra, el drama de l’exili i la sordidesa de la repressió franquista. Així mateix, volgué recordar que hi va haver un conflicte bèl·lic, amb tota la destrucció i la mort que va comportar, i pretenia lligar aquest esdeveniment amb els conflictes actuals, amb una clara vocació d’arribar a les persones més joves.

En l’acte participaren totes les institucions del país, les associacions i entitats memorialistes, testimonis i públic en general.

Un altre acte commemoratiu que ha liderat aquest any el Memorial Democràtic fou l’homenatge als participants en la Caputxinada, amb motiu del 50è aniversari d’aquests fets.

La Caputxinada és el nom amb què es coneix popularment el setge policial que durant més de 48 hores ―del 9 a l’11 de març del 1966― va retenir més de 450 estudiants, intel·lectuals i professors universitaris. El grup va erigir-se en assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al convent dels pares caputxins del barri barceloní de Sarrià.

El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que esdevingué la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, precedent de l’Assemblea de Catalunya. També va contribuir decisivament a la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics (manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig) i professionals (fundació del Grup Democràtic de periodistes, l’abril del mateix 1966).

L’acte va tenir lloc el 9 de març al convent dels caputxins de Sarrià i va comptar amb la participació de diversos testimonis que visqueren els fets: Andreu Mas-Colell i Teresa-Eulàlia Calzada en representació dels estudiants; Raimon Obiols en representació del professorat; i els frares Gil Parés, provincial dels caputxins, Enric Castells i Joan Botam en representació dels caputxins.

Paral·lelament a aquesta commemoració es va presentar l’exposició fotogràfica «La Caputxinada» a l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb fotografies de Guillem Martínez.

A finals del mes de març, el Memorial Democràtic inaugurà l’exposició «Franco, neutral?». En aquesta mostra es volia donar resposta a la pregunta: va ser neutral l’Espanya franquista durant la Segona Guerra Mundial? Encara és habitual veure mapes d’Europa dels anys d’aquest conflicte on apareix l’Estat espanyol amb un color que l’identifica com a país neutral. També és usual llegir, veure documentals o escoltar especialistes que parlen de l’Espanya de Franco reforçant aquesta idea.

Sens dubte, la creença que gràcies a Franco Espanya no va entrar en el conflicte encara és molt estesa avui dia. Però la historiografia ha demostrat que aquesta neutralitat, de fet, mai no va existir.

La nova exposició a la seu del Memorial Democràtic ens proposava reflexionar sobre la suposada neutralitat del règim franquista a través d’imatges, mapes, llibres i publicacions de l’època.

Enguany també hem commemorat el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República. La transcendència d’aquest fet històric va recaure, entre d’altres coses, en el fet que per primera vegada a la història es va implantar el sufragi universal al nostre país. Homes i dones van poder votar sense cap mena de restricció per primera vegada el 1933.

Fou un període ple d’esperances polítiques, territorials, socials, econòmiques i culturals per aconseguir una vegada per totes la modernitat del país. Malauradament, moltes acabaren convertint-se en frustracions, en no aconseguir-se els objectius fixats per diversos grups de la societat. Això acabà desencadenant la crisi del projecte republicà, que finalment va esclatar amb l’intent de cop d’estat del 17-19 de juliol de 1936.

El Memorial Democràtic organitzà una jornada per recordar els fets més destacats de la Segona República. De la mà de diversos especialistes es portà a terme una anàlisi dels èxits i els fracassos que s’assoliren durant tots aquests anys d’esperança.

En aquesta jornada participaren Enric Pujol, Mercè Morales, Arnau González Vilalta, Manel López, Carles Santacana, Salvador Domènech, Clara Masriera, Lluís Duran, Isabel Segura, Teresa Abelló, Raül Carretero i Carles Hervàs.

Una de les conseqüències de la Guerra Civil fou l’intent d’aniquilació de la llengua i la cultura catalanes per part del règim franquista. Durant quasi mig segle, els mitjans de comunicació en català van estar prohibits i la llengua va esdevenir invisible en l’esfera pública.

Ara fa quaranta anys, el 1976, començava, però, una tímida recuperació amb la publicació del diari AVUI, el 23 d’abril, les primeres emissions de Futbol en català, el 5 de setembre, i els primers programes en català a Ràdio Barcelona, que va començar la seva programació el 13 de desembre. Un parell d’anys abans, el Centre de Producció de Programes de TVE a Catalunya havia començat a emetre regularment en català.

Amb motiu del 40è aniversari d’aquests fets, el Memorial Democràtic i el Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzaren una taula rodona amb alguns protagonistes destacats dels mitjans de comunicació en català d’aquells anys.

Hi participaren Jordi Maluquer, periodista i director del diari AVUI (1977-1982); Joaquim Maria Puyal, periodista i locutor de Futbol en català a Ràdio Barcelona; Montserrat Minobis, periodista i entrevistadora a Ràdio 4, i Sergi Schaaff, realitzador de televisió als estudis de Miramar i cap de programes de TVE a Catalunya.

Un any després del traspàs del periodista Xavier Vinader, el Memorial Democràtic i el Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzaren un acte d’homenatge. Xavier Vinader fou un dels periodistes que millor ens ajudaren a entendre la violència política i la vinculació de les estructures del nou Estat democràtic amb la dictadura franquista durant la transició cap a la democràcia. Ho féu des de la clara defensa del dret a la llibertat d’expressió i exercint l’ofici de periodista des del compromís.

En aquesta jornada d’homenatge participaren els periodistes Antonio Franco, David Fernàndez, Jordi Évole i Ana Cynthia Uribe.

El 26 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament del Premi de Recerca en Memòria Democràtica. Es tracta d’un premi anual atorgat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament. Distingeix treballs de recerca d’estudiants de batxillerat al voltant del foment de la memòria democràtica, entre els anys 1931 i 1980, als Països Catalans.

L’Institut Baix Empordà de Palafrugell ha estat l’escenari, durant el curs escolar 2015-16, d’una prova pilot en què estudiants de 4t d’ESO han treballat continguts relacionats amb la Guerra Civil, a partir dels arxius audiovisuals del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. L’objectiu és facilitar que els nois i noies puguin aprendre creant els seus propis audiovisuals prenent com a punt de partida l’ús del Banc Audiovisual de Testimonis i la investigació amb fonts orals i escrites. Els resultats es presentaren a la seu de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Palafrugell. Durant l’acte, els estudiants mostraren els treballs i les conclusions que en van extreure.

El Memorial Democràtic acollí durant alguns mesos l’exposició «Niños de la guerra». En aquesta exposició es narraven les vicissituds dels 2.895 nens i nenes que, entre el març de 1937 i el novembre de 1938, van ser evacuats cap a la Unió Soviètica per protegir-los de la Guerra Civil. Al país d’acollida van viure la Segona Guerra Mundial i no van poder retornar a Espanya fins a la dècada de 1950. Molts dels seus descendents actualment són ciutadans de Rússia.

El Memorial Democràtic va dirigir un homenatge a les persones i col·lectius LGTBI represaliats durant el franquisme. En aquest homenatge participaren Fernando Olmeda, periodista, assessor de comunicació, professional de televisió i escriptor, i Armand de Fluvià, genealogista i heraldista i pioner del moviment LGTBI durant els últims anys de la dictadura i la transició.

«Èxode i memòria: present i passat» fou el títol que tingué la trobada anual de la International Coalition of Sites of Conscience al Memorial Democràtic, que enguany va fer d’amfitrió. La International Coalition of Sites of Conscience és una xarxa internacional de la qual forma part el Memorial Democràtic i que aplega prop de 200 entitats memorials d’arreu del món. Té com a objectiu connectar el passat i el present per visualitzar i donar forma a un futur més just i humà.

La seu de la institució fou l’espai de treball on una quinzena de representants del Regne Unit, Itàlia, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica, la República Txeca, Irlanda del Nord i l’Estat espanyol posaren en comú experiències i treballaren en projectes col·laboratius. En el marc d’aquesta trobada se celebrà la conferència del politòleg i especialista en temes de refugiats polítics Sami Naïr.

El Memorial Democràtic i l’Associació de Dones Periodistes han organitzat una exposició amb fotografies de Pilar Aymerich dedicada a la figura de Montserrat Roig. L’exposició ofereix una mirada a la trajectòria de la periodista i escriptora 25 anys després de la seva mort. La mostra ha posat especial atenció en la seva tasca de recuperació de la memòria dels republicans deportats als camps nazis.

«Memòries comparades: experiències d’Amèrica Llatina i Catalunya» va tenir com a objectiu posar en comú les polítiques públiques de memòria a l’Amèrica Llatina, concretament a El Salvador, Colòmbia, Guatemala i Catalunya, per tal de donar-les a conèixer a la ciutadania. Com en el cas de Catalunya, els països que hi participen han patit o pateixen les conseqüències d’un conflicte armat que ha enfrontat la societat.

La jornada se centrarà en dos aspectes fonamentals en la recuperació de la memòria històrica: el rol que hi tenen els arxius i com treballar amb la població civil des dels drets humans per tal d’aconseguir reparar moralment i materialment les víctimes.

Per acabar l’any, el Memorial Democràtic, conjuntament amb el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, organitzaren el «Simposi sobre la Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil», amb la participació de vint dels historiadors més destacats del país.

Aquest simposi va tenir per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, l’acció política i econòmica de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil des de diferents angles.