Diàlegs de memòria

Martí Marín és doctor en Història Contemporània, investigador del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Especialista en la dictadura franquista i les seves formes de govern a Catalunya, ha publicat diversos llibres sobre el període: Els ajuntaments franquistes a Catalunya (2000), Història del franquisme a Catalunya (2006); i amb altres autors Montjuïc: memòries en conflicte (2008), Memòries del viatge 1940-1975 (2009), entre d’altres.

Martí Marín va plantejar la conferència en termes polítics, no sobre la campanya militar, sinó sobre el significat de l’ocupació de Catalunya, el sistema polític que s’hi aplicà des d’aleshores i les seves conseqüències. Amb la voluntat de passar comptes i amb desig de revenja, s’imposà un projecte polític modern que estava triomfant a Europa: el feixisme. La implantació d’aquest model, que ja s’havia aplicat a una àmplia zona d’Espanya des de juliol de 1936, va suposar una pèrdua absoluta del marc de llibertats viscudes fins aleshores, significà l’extinció del govern de la Generalitat, dels partits polítics, sindicats, associacions i entitats autònomes, per així enquadrar i tenir controlada la societat a través d’un únic partit i un únic sindicat. Suposà una davallada demogràfica sense precedents: les execucions, les malalties, la fam, etc. Poblà el país de presons, camps de concentració, centres de tortura i de delació. S’implantà un sistema de repressió intel·ligent (tant física com cultural), una repressió en massa que necessità masses de repressors.