La madre de Frankenstein

La madre de Frankenstein (Tusquets, 2020), d’Almudena Grandes, forma part del projecte narratiu de l’autora “Episodios de una guerra interminable”. Està format per sis novel·les independents –una de les quals inacabada– que expliquen moments significatius de la resistència antifranquista durant el període 1939-1964. Els personatges principals interactuen amb figures reals i escenaris històrics.  

La història de La madre de Frankenstein té a veure amb els darrers anys de vida d’Aurora Rodríguez Carballeira al psiquiàtric de Ciempozuelos (Madrid), que va passar a la història per haver assassinat la seva filla, Hildegart Rodríguez Carballeira. La novel·la descriu el Madrid dels anys 50 del segle passat, fosc i desil·lusionat, amb la veu de tres personatges principals, tot i que n’hi ha d’altres que també ens porten a descobrir tota una societat desolada. Entre altres temes, es tracta la repressió a tots nivells, la manca de llibertat que patien les dones, la misèria, l’endarreriment científic i la intervenció de l’Església catòlica.

Almudena Grandes

Almudena Grandes Hernández (Madrid, 7 de maig de 1960 - 27 de novembre de 2021), estudià Geografia i Història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps al món editorial. Es donà a conèixer com a narradora amb la novel·la Las edades de Lulú (1989), premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial. A continuació, publicà les novel·les Te llamaré Viernes (1991) i Malena es un nombre de tango (1994), i el recull de contes Modelos de mujer (1996). Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana (1998), Los aires difíciles (2002), Castillos de cartón (2004), El corazón helado (2007, premi José Manuel Lara 2008) i Los besos en el pan (2015).

L’any 2010 inicià el cicle novel·lístic “Episodios de una guerra interminable”, amb la publicació d’Inés y la alegría. A aquest títol seguiren les novel·les El lector de Julio Verne (2012), Las tres bodas de Manolita (2014), Los pacientes del doctor García (2017) ‒per la qual rebé el Premio Nacional de Narrativa 2018 i el Premio Jean-Monnet de Literatura Europea 2020‒ i La madre de Frankenstein (2020).

El mal, protagonista del Club de lectura 2023

Enguany el Club de lectura gira al voltant del concepte del mal, que s’entén universalment com allò que genera dolor, patiment i destrucció de l’altre. Mai ha deixat de ser un tema tractat per la religió i la filosofia; tampoc per intel·lectuals, psicòlegs, pedagogs, criminòlegs i altres especialistes. La lectura sobre el mal activa memòries i emocions. També pot ajudar a trobar algunes respostes o guies per poder abordar-lo.

El mal amenaça la humanitat de moltes maneres: la degradació mediambiental, els desastres naturals, les epidèmies i les fallides econòmiques i financeres, entre altres fets, contribueixen al fet que l’ésser humà se senti vulnerable i fràgil. Llegir sobre aquest concepte implica un intent de comprendre tot allò que els éssers humans fan com a perpetradors, botxins i sicaris. També proposa una mirada a la indiferència, que impedeix veure, parlar i escoltar.

La conceptualització del Club de lectura ha anat a càrrec de la psicòloga Guila Fidel i el filòsof Xavier Alsina.