El exilio como patria de María Zambrano

Obra inconclusa de María Zambrano en la qual ens ofereix una anàlisi personal del fenomen de l’exili com a via de coneixement de l’estructura existencial de l’home.

María Zambrano adverteix, des de la pròpia experiència d’exiliada, que la pàtria no és una cosa que queda enrere, sinó que la porta amb si mateixa, és la seva entranya.

Es recupera amb aquesta publicació una obra inacabada que Zambrano va fer servir com un planter per a publicacions posteriors.

L’autora: María Zambrano Alarcón (Málaga, 1904 - Madrid, 1991) va ser professora, filòsofa i assagista. La filosofia de María Zambrano es caracteritza per un llenguatge molt poètic i suggeridor i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu "mètode". Va ser una figura innovadora perquè va defensar la necessitat d’introduir la poesia a l’estudi de la filosofia.

Persona convidada: Julia Manzano Doctora

És catedràtica de filosofia i assagista, especialista en la figura de María Zambrano. Ha exercit trenta-set anys com a professora de filosofia amb un indiscutible amor per la seva professió. Entre les seves obres destaquen:

• Eugenio Trías, nuevos escenarios para la metafísica (1993). Tesi doctoral.
• De la estética romántica a la era del impudor (1999). Assaig de teoria estètica, des de Kant fins a l’actualitat.
• De amores (2008). Una reflexió sobre els discursos amorosos a partir de la veu d’Homer, Plató, Stendhal, Sade, Masoch, etc., en diàleg amb les dones i els homes enamorats de qualsevol temps i lloc.

També ha publicat una cinquantena d’assajos en revistes de filosofia, sobre Nietzsche, Heidegger, Benjamin, Trías, Jünger, Duchamp, Adorno, etc. I en revistes especialitzades, sobre temes literaris que versen sobre El Quijote, Los dos Edipos, Thomas Bernhard, Miguel Morey, Iris Zavala, Christa Wolf, etc. sempre buscant la unió entre la filosofia i l’obra d’art.