Per això, donaven rellevància a l’ensenyament preescolar i bàsic. En aquest context, la inauguració de l’edifici de l’Escola de la Vila, el 1933, va representar per a Palamós una fita llargament reivindicada. Poc abans, l’Ajuntament de Palamós va aprovar la creació de dues places d’auxiliars de pàrvuls i, alhora, va reclamar al Govern la creació d’escoles específiques unitàries de preescolar, mentre prioritzava la construcció d’un parvulari orientat als principis pedagògics moderns.
El projecte de les obres del parvulari es va encarregar a l’aparellador palamosí Joan Reig Albosa, que va plantejar un edifici de planta baixa i pis amb un esquema funcional, que reunia les condicions indispensables de comoditat i higiene. El setembre de 1936 es treballava en l’adequació de locals per als pàrvuls en edificis confiscats i, el començament de 1937, van entrar en funcionament els primers espais habilitats, a l’Esbarjo Popular i al local cedit per J. Palet, al passeig del Mar. Mentrestant, el desembre de 1936, ja s’havia començat la construcció del nou parvulari, adjudicat al Servei Socialitzat del Ram de la Construcció de Palamós. Les obres van costar més de 53.000 pessetes i van acabar l’octubre de 1937; el desembre el centre va entrar en servei. Malauradament, va estar obert pocs mesos perquè va ser afectat per la intensificació dels bombardejos durant el 1938.
Aquest edifici, bastit en plena Guerra Civil, és una mostra de l’esforç de les institucions per l’escolarització dels infants. En aquest procés, l’Ajuntament es va comprometre a endegar una reforma educativa sense precedents i va finançar totalment el projecte, malgrat la falta de mitjans.
Un altre element d’interès és l’Escola de la Vila. Es tracta d’una escola construïda durant la Segona República. Durant la Guerra Civil s’hi va construir un refugi antiaeri, al pati, actualment senyalitzat.