“Agde, el camp dels catalans (1939-1942)”, al Vendrell

L’exposició “Agde. El camp dels catalans (1939-1942)” ofereix als visitants una aproximació al que va ser el camp de refugiats d’Agde. Fou creat pel govern francès, el 1939, per acollir refugiats de la Guerra Civil. La major part dels internats eren catalans, per la qual cosa el camp era conegut com el “camp dels catalans”. Es podrà visitar al Museu Deu del Vendrell entre el 15 de gener i el 31 de març. A l’estiu serà al  al Museu Memorial de l’Exili (MUME), del 3 de juny al 30 d’agost de 2026.

Amb la mostra es vol donar a conèixer l’exili i, en particular, l’internament dels exiliats republicans en camps de refugiats del sud de França.

Ha estat comissariada per Laia Arañó, autora del llibre El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940).

Agde, un camp clau en l’exili republicà català

El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els centres d’internament francesos, notificava al prefecte del departament de l’Erau la decisió de la construcció al municipi d’Agde d’un camp de concentració amb l’objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló. D’aquesta manera, pretenia alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estava assumint des de la seva arribada. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris republicans que, dirigits per dues companyies d’enginyers procedents del camp de Sant Cebrià, començaren a construir el camp 1 i el 2 i poc més tard el 3, el qual es coneixeria com a «camp dels catalans», ja que la majoria dels interns tenien aquest origen.

Aquest camp va viure un procés de «catalanització» que el va fer diferent a la resta d’emplaçaments del sistema concentracionari francès, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l’exili, va ser decisiu per a la supervivència dins la quotidianitat viscuda entre reixes. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si bé la monotonia era una característica de la vida concentracionària, hi hagué una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical.