Premi Walter Benjamin
  • Imprimeix

Premi Memorial Walter Benjamin

El premi, que parteix del caràcter transversal de l’obra de l’autor judeoalemany, té fonamentalment el propòsit de donar suport a la tasca teòrica que desenvolupen professionals vinculats amb els estudis sobre art, fotografia, arquitectura, urbanisme, cinema, filosofia, història, literatura, sociologia...

En tots els casos, es consideraran prioritaris els projectes que tinguin presents qüestions relacionades amb la història i la memòria del segle XX.

La periodicitat de la convocatòria del premi serà biennal.

S’han publicat les Bases que regiran la IV Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, 2018-2019, convocat pel consorci del MUME l’any 2018, amb el patrocini de la Diputació de Girona.

En aquesta IV Edició s’atorgarà el premi a un treball assagístic inèdit. El període d'admissió de treballs serà entre l’1 i el 31 de juny de 2019, ambdós inclosos. Els treballs assagístics es podran presentar en català, espanyol, francès i anglès.

L’autor/a premiat/da rebrà la quantitat de 4.500 euros i la possibilitat, si el jurat ho considera adient, d’editar el treball.

Informació relacionada

Reconeixement a un treball assagístic inèdit.

El Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), en col·laboració amb el Memorial Democràtic i amb el patrocini de la Diputació de Girona, va convocar el 2016 la tercera edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, en la modalitat de “Reconeixement a un treball assagístic inèdit” . 

L’assaig premiat és: Kinder für die Aufklärung. Infancias e interrupciones en las emisiones radiofónicas de Walter Benjamin l’autora del qual és: Ana Lanfranconi.

Descripció del projecte:

Kinder für die Aufklärung. Infancias e interrupciones en las emisiones radiofónicas de Walter Benjamin, segons el veredicte del jurat “Es un assaig que tracta una qüestió relativa a la trajectòria de Walter Benjamin que, en el nostre entorn cultural, és poc coneguda. Concretament, planteja una aproximació acurada als textos que el filòsof berlinès va escriure per ser emesos per la ràdio entre 1927 i 1933. Textos que, amb freqüència, tenien el format de conte o peces de teatre per al públic infantil i juvenil,  i que s’emetien amb la veu del mateix Walter Benjamin. L’aportació de l’autora se centra fonamentalment a remarcar el potencial subversiu d’una obra pensada per a un públic divers i majoritari en una Alemanya que estava en vies d’entrar en una regressió democràtica sense punt de no retorn. Així mateix, el text posa èmfasi en la rellevància que van adquirir els nous mitjans de comunicació de massa en una societat moderna i complexa com era la República de Weimar abans del triomf definitiu del nazisme. L’escriptura de l’autora també incideix en el potencial ambivalent dels media en mostrar que, tant poden esdevenir una plataforma ideal per interrompre la normalitat quotidiana tot afavorint posicionaments crítics útils en les percepcions del passat immediat o per actuar políticament en el mateix present, com esdevenir instruments canalitzadors de la propaganda del totalitarisme.”

Ana Lanfranconi és doctora en filosofia Contemporània i Estudis clàssics  per la Universitat de Barcelona.

III Edició. Premi Internacional Memorial Walter Benjamin (2016-2017)

III Edició. Premi Internacional Memorial Walter Benjamin (2016-2017)

Informació relacionada

Reconeixement a un treball assagístic inèdit.

El Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), en col·laboració amb el Memorial Democràtic i amb el patrocini de la Diputació de Girona, va convocar el 2014 la segona edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, tot i que en aquesta segona edició, només en la modalitat de “Reconeixement a un treball assagístic inèdit” . 

Després de l’avaluació dels originals presentats en aquesta 2ª Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, els membres del jurat han acordat concedir l’esmentat premi a l’assaig: “Els cants de l’èxode. Figuració poètica de l’exili republicà de 1939” l’autor del qual és: Jordi Julià.

Descripció del projecte:

Els cants de l’èxode. Figuració poètica de l’exili republicà de 1939 és una aproximació a la poesia escrita lluny de la Península Ibèrica durant bona part del segle XX, i constitueix un intent per comprendre com els expatriats van saber formular literàriament, gràcies a l’adopció i actualització de procediments i imatges tradicionals i a la creació de nous recursos, una de les situacions humanes més antigues, i, alhora, un lloc comú de la història de les idees i de la cultura, com és l’exili. Aquest plantejament global que vol reflexionar sobre l’exili contemporani manté una voluntat teòrica i comparatista sostinguda de la primera a l’última pàgina, perquè, en darrer terme, pretén identificar, categoritzar, ordenar i definir diferents aspectes constants entre les produccions literàries dels expatriats d’aquest període, i relacionar-los amb altres textos anteriors, de la pròpia tradició o d’altres. Sense oblidar, en alguns capítols, una perspectiva eminentment analítica i tematològica, ja que s’estudien alguns dels motius que els expatriats catalans van utilitzar per construir els seus versos i expressar literàriament el sentiment de despossessió i nostàlgia.

Jordi Julià Garriga (Granollers,1972) és doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor agregat de l’àrea de Teoria de Literatura i Literatura Comparada (Departament de Filologia espanyola de la UAB). És autor de diversos llibres. Entre els seus darrers destaquen Poètica de l’exili (2011), L’abrupta llengua. Mercè Rodoreda, una poeta a l’exili (2013), L’ofici i el do. Poesia i concepcions estètiques a la literatura catalana d’inicis del nou-cents (2014). Així mateix ha publicat nombrosos articles i capítols de llibres,  i ha estat responsable de diverses edicions i antologies.

'Els cants de l’èxode', de Jordi Julià Garriga

Publicacions de la Càtedra Walter Benjamin

Informació relacionada

El Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), en col·laboració amb el Memorial Democràtic i amb el patrocini de la Diputació de Girona, va convocar el 2011 la primera edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin.

Les modalitats del premi, en aquesta edició, van ser les següents:

1. Ajut a la creació artística

Després de l’avaluació de gairebé una seixantena de projectes presentats a la 1ª Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin en la seva modalitat “Ajut a la creació artística”, els membres del jurat han acordat, per unanimitat,  concedir  l’esmentat premi al projecte:“Fragments. A partir d’Els emigrats, de W.G. Sebald” l’autora del qual és: Anna Soler Horta.

Descripció del projecte:

Fragments és un projecte audiovisual que neix arran de la lectura i la traducció d’Els emigrats (1992), de l’escriptor alemany W. G. Sebald (Wertach, Alemanya, 1944 - Norfolk, Anglaterra, 2001). Seguint les passes de l’escriptor, Anna Soler ha peregrinat per alguns dels paisatges vinculats als protagonistes d’aquest llibre a fi de fotografiar-ne els camins recorreguts. Les fotografies que ha fet conformen una mena de necròpolis, un collage mnemònic empeltat en el temps, un registre d’absències que es proposa, mitjançant la representació, aturar, com fa Sebald, la desaparició inevitable del passat.

Amb Fragments, Anna Soler es proposa posar en relació les fotografies esmentades amb el text d’Els emigrats. Un text que W. G. Sebald va teixir amb una prosa capaç de dibuixar uns paisatges físics i emocionals que interpel·len el lector amb una subtilitat quasi enigmàtica, que fa viatjar a l’interior de la cultura europea, esbocinada per la successió de catàstrofes que va culminar en la Segona Guerra Mundial.

La idea que recull el projecte és crear un espai sonor que fusioni fragments del text sebaldià amb altres materials assenyalats al llibre (cançons, sorolls ambientals, diàlegs de pel·lícules, etc.). L’objectiu final és confegir un mapa de referències sonores que dialogui poèticament amb les imatges, superposar diverses capes significatives i alliberar l’energia creativa de l’espectador per tal que traci el seu camí cap al passat i llanci una mirada crítica sobre el present. Per a això, ha concebut un espai físic que propicia la reflexió i pretén fer partícip l’espectador d’una experiència viscuda, compartida i, per tant, social. En definitiva, a partir de la lectura audiovisual del  llibre, el projecte Fragments proposa que retornar a uns indrets ostensiblement connotats per una història recent  plagada d’infàmia i violencia pot esdevenir un acte revolucionari, moral i polític contra la barbàrie del segle XX.

Fragments inclou també una pàgina web pensada per donar a conèixer el procés de recerca realitzat, reflexionar sobre les diverses fases de creació del treball, recollir materials complementaris a la peça destinada a les sales d’exposició i difondre, a través del llenguatge digital, l’imaginari que ha donat motiu a aquest projecte.

El projecte ha d’estar acabat el mes de setembre de 2013 i llest per poder ser mostrat al públic. És prevista una exposició dels resultats del projecte -que pot tenir un caire itinerant- i l’organització d’activitats divulgatives que estableixin connexions entre l’obra de W.G. Sebald i el llegat de Walter Benjamin.

Anna Soler Horta ha estat autora de nombroses traduccions de l’alemany al català, entre les quals destaquen les obres Els emigrats i Austerlitz, ambues de W.G. Sebald. També ha traduït obres d’autors com Arthur Schnitzler, Botho Strauss, Hermann Hesse, Bertolt Brecht, Ingeborg Bachmann i Thomas Bernhard. Actualment està a punt d’aparèixer una traducció seva de l’obra de Walter Benjamin, Infància a Berlin cap al 1900. També ha participat en el muntatge i adaptació de projectes teatrals i ha escrit diversos articles i pròlegs centrats en l’àmbit de la traducció.

2. Reconeixement a un treball assagístic inèdit

Després de l’avaluació de 23 originals presentats en aquesta 1ª Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin en la seva modalitat “Reconeixement a un treball assagístic inèdit”, els membres del jurat han acordat concedir  l’esmentat premi a l’assaig: Usos i abusos de la imatge en l’univers visual de la Shoah l’autora del qual és: Marina Vinyes Albes.

Descripció del projecte:

Usos i abusos de la imatge en l’univers visual de la Shoah proposa, d’una banda,  un recorregut a través de les imatges relatives al genocidi dels jueus a Europa rodades durant la Segona Guerra mundial, i més especialment, durant l’alliberament dels camps nazis. Estudia conjuntament aquestes imatges, els seus usos i les seves migracions com a elements fonamentals en el procés de construcció de l’imaginari de la Shoah. De l’altra, analitza de quina manera els arxius visuals del genocidi es constitueixen en un referent en la representació contemporània de la víctima.  Alhora, l’assaig també indaga sobre les relacions que s’estableixen entre la figura de la víctima i la retòrica testimonial en el procés de configuració d’una memòria pública i d’un relat sobre l’esdeveniment històric.

Marina Vinyes Albes és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 2008. És màster en Estètica del Cinema i de l’Audiovisual Contemporani (Universitat Pompeu Fabra, 2010) i màster de Direcció i Concepció de Projectes culturals (Université Sorbonne Nouvelle de París, 2011). Actualment, treballa en el Departament de Projectes Artístics i de l’Acció cultural del centre Jeu de Paume, de París.

I Edició. Premi Internacional Memorial Walter Benjamin (2011-2013)

I Edició. Premi Internacional Memorial Walter Benjamin (2011-2013)

I Edició. Premi Internacional Memorial Walter Benjamin (2011-2013)

I Edició. Premi Internacional Memorial Walter Benjamin (2011-2013)

'Fragments'

A partir d’Els emigrats, de W.G. Sebald

'Fragments'

Exposició al MUME

Informació relacionada