• Imprimeix

Objectius i metodologia

Des dels anys setanta del segle passat, a Catalunya hi ha hagut —i encara hi ha— un notable interès sobre la Guerra Civil. Responent a aquesta demanda i per omplir un buit historiogràfic, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya es va proposar elaborar una relació nominal exhaustiva de tots els morts a Catalunya —catalans i no catalans, d’un i altre bàndol— esdevinguts durant aquell període.

La investigació es va plantejar inicialment amb la consulta de les fonts documentals i la recolllida de testimonis, poble a poble, municipi a municipi, que permetessin establir la relació més aproximada de tots els soldats catalans morts. Posteriorment, aquesta investigació es va complementar amb l’estudi dels civils, víctimes d’accidents derivats de la guerra, sobretot per l’esclat de bombes abandonades pels exèrcits.

El treball ha anat avançant amb el convenciment que es tracta d’una obra que té una importància cabdal en el camp de la història, i també per un exercici de responsabilitat amb el país i de deure cívic amb les víctimes i els seus familiars. Últimament s’han incorporat nous àmbits a la recerca, com ara els refugiats i desplaçats de guerra morts, les víctimes per l’acció dels emboscats, els morts en els enfrontaments dels Fets de maig de 1937, les víctimes a les presons franquistes o els morts per l’acció guerrillera. També com a novetat, l’estudi incorpora totes les víctimes foranes que van morir a Catalunya, bé com a combatents, d’un i altre bàndol, en combat o en hospitals de rereguarda, o bé com a refugiats de guerra. Tota la recerca parteix d’un plantejament metodològic nou, basat en un exhaustiu treball de camp i utilitzant totes les possibilitats que la informàtica posa al nostre abast.

Amb aquest estudi completat, Catalunya es convertirà en el primer poble de l’Estat a tenir i fer públiques, amb noms i cognoms, totes les víctimes de la Guerra Civil i de la postguerra a Catalunya, tant pròpies com foranes. El Govern de Catalunya, en conseqüència, passarà a ser capdavanter entre els governs d’altres comunitats en presentar els resultats d’un treball d’aquestes característiques, consistent a relacionar, amb noms i cognoms, totes i cadascuna de les víctimes d’aquell conflicte, i facilitar-ne la cerca i consulta en línia.

En concret, la informació que podem oferir respecte de les víctimes conegudes es pot concentrar en quatre blocs: el de dades personals (nom, cognoms, lloc de naixement i de veïnatge, noms dels pares, data de naixement, estat civil, nom del cònjuge i dels fills, professió i càrrec); el de condició (civil, militar i maquis, i, dins de la condició de civil, esmentar si va ser presoner, exiliat, eclesiàstic, refugiat o desplaçat); el tercer bloc es refereix a les dades sobre les circumstàncies de la mort o desaparició de la víctima (en el primer cas, seguides del lloc i la data de la mort, la causa i el lloc d’enterrament); i finalment, el quart bloc tracta de les fonts documentals, tant orals com escrites, bibliogràfiques o electròniques, que s’han utilitzat per a documentar la víctima.

Partint de tota aquesta informació, el Centre d’Història vol facilitar l’accés públic a aquesta base de dades des del seu propi web. Aquest és un aspecte essencial, ja que permetrà que la feina feta fins ara sigui d’autèntica utilitat pública. Es tracta, doncs, que inicialment tothom pugui accedir a una informació limitada sobre les persones mortes a Catalunya a conseqüència de la Guerra Civil, mentre que en el cas de familiars o de persones especialment interessades, i prèvia petició i justificació, s’oferirà una informació més completa.

L’objectiu de la investigació promoguda pel CHCC ha estat en tot moment poder arribar a un coneixement total i cert de les pèrdues humanes com a conseqüència directa o indirecta de la Guerra Civil de 1936-1939. Catalunya va perdre una part molt important de la seva gent, sobretot joves combatents en un i altre exèrcit, i calia saber-ne el nom i el nombre exacte.

En el punt de partida de la investigació hom era conscient d’una primera dificultat: la recerca s’iniciava passats pràcticament cinquanta anys de l’acabament de la Guerra Civil, amb una documentació escassa o, vergonyosament, encara inaccessible, i amb una manca, malauradament per desaparició, d’una bona part del testimoniatge oral.

Així doncs, partint d’aquesta voluntat d’exhaustivitat, la recerca ha disposat, en la fase de treball de camp, amb les fonts documentals següents:

  • La documentació de jutjats, des del jutjat menor o de pau a l’Audiència Provincial.
  • Llibres del Registre civil (bàsicament entre 1936-1955).
  • Expedients i sumaris per mort dels jutjats de primera instància i instrucció.
  • Arxius comarcals.
  • Registres del dipòsit judicial de cadàvers.
  • Documentació municipal, com ara la correspondència d’entrada i sortida i dels corresponents llibres de registre (1936-1955), els llibres i expedients de lleves (1936-1941), els expedients d’orfes i de beneficència, i els llibres, del registre del cementiri (1936-1945).
  • Fons parroquials, sempre que ens han permès de poder-los consultar; ofereixen els llibres d’òbits o llibres parroquials de defuncions (1938-1950).
  • Llibres del registre d’entrada i sortida en hospitals civils que, com el de la Santa Creu i Sant Pau i Clínic de Barcelona, o com el de Berenguer de Castelltort de Cervera o el de la Santa Creu de Vic, també ofereixen informació vàlida de defuncions de civils i/o militars.
  • Fondos Contemporáneos de l’Archivo Histórico Nacional. La documentació de la Causa General és bàsica per a la investigació del cost humà sobre la repressió a la rereguarda, però també ho és la informació col·lateral, de víctimes civils i militars no directament relacionades amb aquesta repressió, procedent dels fons de les audiències provincials i dels jutjats de primera instància i instrucció.
  • Fons penitenciaris que, a partir dels seus expedients, contribueixen també a corregir i/o ampliar informacions de què, sobre víctimes, hom disposa.
  • Publicacions oficials periòdiques, com ara el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) i la Gaceta de la República (1936-1939), a més de premsa diària com La Vanguardia o La Humanitat.
  • Bibliografia, bé obres de caràcter més general centrades en l’àmbit català, bé monografies locals o comarcals, que han facilitat la identificació, almenys quantitativament, d’un gran nombre de civils i soldats morts com a conseqüència del conflicte.
  • Enquestes, que constitueixen una primera aproximació al cost humà de Catalunya, centrades en el testimoniatge oral, com les enquestes impulsades a diverses poblacions de Catalunya per Albert Manent entre 1980 i 1983, i que el Centre ha pogut consultar.
  • Altres testimoniatges, com la informació que ens aporten monuments i creus en memòria de víctimes.
Data d'actualització:  22.04.2010