• Imprimeix

Geopolítica i Guerra Civil al Memorial Democràtic

"Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939)" explica com alguns països van creure que Catalunya proclamaria la independència

 

Quan

Data14.09.2017 - 02.03.2018

Afegeix al calendari de Google
Une Catalogne Indèpendante?

El Memorial Democràtic va inaugurar, el 14 de setembre, l’exposició "Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939)". La mostra tracta de com, al llarg de la Guerra Civil, tant els ministeris d’afers exteriors europeus i americans com la premsa internacional van creure, de manera convençuda, que Catalunya proclamaria la independència. Aquest fet va tenir lloc en el context dels moviments de fronteres al continent europeu després de 1917-1919 i les intenses problemàtiques identitàries del vell món.

L’exposició es podrà visitar al Memorial Democràtic fins al 2 de març. Ha estat produïda pel Memorial Democràtic i comissariada pel professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Arnau Gonzàlez i Vilalta.

La mostra ens parla de com la història no és només conèixer allò que acabà culminant-se, sinó també els camins que quedaren tallats. Alhora descobreix una suma sorprenent de circumstàncies que marcaren la nostra història. Ho fa a partir de l’estudi exhaustiu de la visió dels diplomàtics i periodistes europeus i americans i d’una àmplia selecció de peces de gran valor històric.

Geopolítica, Guerra Civil i independència

Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals és la Guerra Civil. En una Europa i un món convuls, on res era estable, ni les fronteres ni els sistemes econòmics o polítics, la qüestió catalana ocuparia un espai remarcable.

En un país en plena revolució social i impregnat d’una violència absoluta, arreu s’especularia insistentment al voltant de la creació d’una república catalana independent. Un hipotètic nou estat que respondria a la combinació de circumstàncies: el nacionalisme català i els interessos de les diverses potències que intervingueren, activament o passivament, en el conflicte espanyol.

Tothom, en un continent que es preparava per a una nova conflagració general, va mostrar-se interessat per l’evolució catalana. La geografia catalana esdevindria atractiva per a soviètics i francesos i temuda per a nazis i feixistes italians: la frontera sud francesa als Pirineus, la costa catalana i els seus ports al mar Mediterrani occidental, l’accés als ports colonials francesos del nord d’Àfrica i el control de les Balears, així com l’extensió del comunisme al sud d’Europa...

Preguntes, hipòtesis i opcions vàries que els articles de premsa i els documents diplomàtics creuats per ambaixadors, ministres i cònsols van expressar desenes de vegades en les seves comunicacions enviades a Mussolini, Hitler, Stalin, al Govern francès o a la Foreign Office britànica. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional, des de The New York Times a Le Figaro passant per L’Osservatore Romanoes preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat absolutament factible però de sort incerta que els semblava evident i lògica.

La resposta al perquè no s’arribaria a produir la independència de Catalunya cal buscar-la en la realitat complexa d’un territori en guerra dominat pels anarquistes. Catalunya era, a més, un país independent de facto en pugna amb el Govern de la República espanyola, amb una Generalitat que havia sobrepassat les atribucions de l’Estatut del 1932 i la Constitució republicana del 1931. Un Govern català, quasi Estat i amb un poder progressivament recuperat, dirigit per uns governants que no van anar més enllà. No forçaren la decisió de la comunitat internacional. No obligaren a París, especialment, a decidir-se a protegir o integrar Catalunya com una nova línia Maginot al sud dels Pirineus.

L’exposició es complementarà amb l’edició d’un llibre coordinat per Arnau Gonzàlez i Vilalta. Hi participen el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal; el catedràtic de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic, Xosé Manoel Núñez Seixas; el degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Sánchez Cervelló i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Puigsech.

Horaris

De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 18.30 h

Dissabtes: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h

Diumenges: de 10 a 14 h

Més informació

Exposició virtual

‘Une catalogne indépendante?’ Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939)’

Organitza

Memorial Democràtic

On

Memorial Democràtic

Peu de la Creu, 4

Barcelona